Segons aquesta llegenda, en el segle X, el cabdill Al-Mansur i el seu fill Abdal·là ben Al-Mansur lluitaren la ràtzia contra el comte de Barcelona. Després d'aquesta, Abdal·là no es trobava bé i els metges li aconsellaren d'anar a un lloc d'alçada. Per aquest motiu pare i fill s'instal·laren al castell de Granera. Amb la recuperació d'Abdal·là, tots dos sortien a cavall per les terres de Granera, essent un dels llocs preferits del noi el promontori rocós situat al nord-est de la masia de l'Otzet, des d'on contemplava unes magnífiques vistes del castell. Abdal·là recaigué en la seva malaltia i, des del castell estant, observava la seva roca preferida. Un cop mort, el seu pare ordenà que s'excavés una tomba en aquesta roca, orientada a la Meca. El dia del seu enterrament, l'exèrcit escoltà el cos embolcallat amb un llençol fins a la roca, on quedà enterrat.
