El megalitisme comença a documentar-se durant els períodes neolítics. Aquest grup de sepulcres de cista simples. L'aparició d'un megalitsime autòcton a les terres d'interior s'originà a partir de l'evolució del Solsonià (CURA, M. 1987). A partir del Neolític Recent es pot observar una evolució d'aquesta tipologia de megalits, apareixen els sepulcres de corredor. Com a novetat a les terres d'interior és l'aparició de "falses galeries obertes" o "sepulcres de corredor amples". Fet que suposa un canvi important en el ritual funerari tan en l'aspecte constructiu com en el ritual. A partir del Neolític Final es documenten un conjunt de nous canvis. Apareixen els vasos campanifores procedents de circuits europeus. Durant l'Edat de Bronze novament, es produeixen nous canvis en les sepultures megalítiques. Així doncs a les comarques centrals es pot observar com les primeres cistes neolítiques són coetànies als sepulcres de corredor (3500-2700 aC) de l'Alt Empordà, a partir del Neolític Recent les cistes individuals evolucionen cap a enterraments col·lectius alhora que es constaten l'aparició de sepulcres de corredor (2700-2200a.C) entre el 2200 i el 2000 és un moment de transició de les darreres cistes neolítiques cap a les estructures túmulars. A partir del 2000 fins el 1500 es troba una major diversitat d'estructures que connecta amb els comerços de metall. (CURA, M. 1987. pp. 83) Darrerament Albert Fàbrega (FABREGA, A. 2000). Ha documentat la presència de nous megalits al Bages, entre els quals es pot mencionar aquest que documentem aquí.
