A l’Arxiu de la Corona d’Aragó hi ha documentació que fa referència a Lliçà d’Amunt en diversos fons documentals.
Al fons de la Reial Audiència hi ha diverses causes judicials, on intervé com a mínim algun lliçanenc. Són una dotzena d’expedients, entre els anys 1658 i el 1805. Alguns exemples són la causa de Josep Marquès, pagès, de Lliçà d’Amunt, contra Eulàlia de Boria i de Tudó i Narcís Ramir, pagès de Sant Sadurní de la Barca; causa de Maria Pujalt Borrell, vídua, veïna de Lliçà, contra Josep Puig, pagès, i altres veïns del mateix municipi; causa del rector i la comunitat de preveres de la parròquia de sant Miquel Arcàngel contra Joan Pau Xio, pagès de Lliçà d’Amunt.
Del fons d’Hisenda hi ha el padró de matrícula entre els anys 1913 i 1936 i el padró d’edificis i solars de l’any 1956.
Del fons del Reial Patrimoni hi ha diferents expedients i plets, on un dels dos afectats en el procés és l’Estat. Vegem alguns exemples: procés del procurador fiscal contra Bartomeu Guadanya, pagès i veí de Lliçà d’Amunt, sobre una capbrevació d’un molí situat a Lliçà; actuacions d’informació sobre la llicència de l’ús d’aigües en el terme municipal de Lliçà d’Amunt a instància d’Antoni d’Armengol, baró de Rocafort i veí de Barcelona; autos d’inquisició promoguts contra Bartomeu Guadanya, pagès, veí de Lliçà per canviar el curs de la riera de Sant Miquel del Fai; i diversos plets relacionats amb el nou impost del cadastre després de la guerra de Successió. En total són 22 expedients, fets entre els anys 1412 i 1753.
Finalment, del fons de la Cancelleria únicament hi ha dos pergamins: Guifré i Juleo, cònjuges, venen a Alali i Honrada, cònjuges, una terra al camp d’Oliva, en el terme de Lliçà d’Amunt per tres sous, de l’any 1007; i una venda de Bellell a Riquer els seus drets sobre diverses terres i vinyes a Palaudàries per 15 sous, de l’any 1020.
