Dipòsit d'aigua del Dr. Arruga
Sant Just Desvern
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Dipòsit d’aigua en alçada en forma de torre. El dipòsit, de planta poligonal arrodonida, se sustenta per una estructura formada per quatre pilars d’obra de secció rectangular que queden reforçats per tirants metàl·lics. A la part alta, aquests pilars conflueixen en quatre arcs de mig punt configurant la base quadrangular del dipòsit pròpiament dit. La base queda decorada per una sèrie de motllures simples.
El dipòsit cilíndric és de formigó i destaquen les senzilles decoracions de motllures sobre la superfície corba, que li confereixen un aspecte que va més enllà del seu caràcter purament funcional.
En conjunt, presenta de manera formal línies netes i austeres, combinant l'eficiència tècnica amb una atenció subtil al detall estètic, reflectint una època en què fins i tot les infraestructures més pràctiques s'integraven amb certa sensibilitat en l'entorn urbà o industrial.
Està construït principalment amb formigó armat, un material resistent que li confereix durabilitat i eficàcia estructural, amb els pilars pintats en color groc i el dipòsit en color gris.
Història
Els dipòsits d’aigua elevats, com aquest, són elements patrimonials destacats de Sant Just Desvern, estretament vinculats al seu passat urbà del segle XX i incorporats a meitat dels anys 20.
Aquestes construccions tenien com a funció principal emmagatzemar aigua i garantir-ne la distribució, aprofitant la força de la gravetat per generar pressió a les xarxes de subministrament. Van ser imprescindibles en un context de creixement demogràfic i augment de la demanda d’aigua, que requerien solucions tècniques eficients.
A Sant Just Desvern, molts d’aquests dipòsits es troben associats a edificis i vinculats a pous i mines d'aigua que travessen el subsol del nucli urbà, les quals facilitaven l’abastiment d’aigua. Des del punt de vista arquitectònic, destaquen pel seu disseny funcional, amb estructures de formigó armat i ànima de ferro que suporten el mateix dipòsit. En alguns casos, incorporen elements decoratius, com frisos o detalls ornamentals, que aporten un toc d’elegància a aquestes construccions, generalment sòbries.
Actualment, alguns d’aquests dipòsits s’han convertit en testimonis del patrimoni històric del municipi. Com a guaites perdurables, expliquen el desenvolupament urbà i tecnològic de Sant Just al llarg del segle XX, remarcant una part important de la seva història.
Bibliografia
CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). Sant Just Desvern, un paisatge i una història. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
CARDONA GELABERT, Jordi (1995). "Els pous a Sant Just Desvern". Miscel·lània d’Estudis Santjustencs, núm. 6, p. 209-23.
