Dipòsit d'aigua de la benzinera
Sant Just Desvern
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Dipòsit d'aigua aixecat de manera elevada. La seva configuració es basa en un dipòsit de planta poligonal, arrodonida, suportat per una estructura de cinc arcades verticals que permeten la seva elevació sobre el nivell del terra. Aquesta alçada afavoreix la distribució per gravetat de l'aigua emmagatzemada.
A la base del dipòsit, destaca un fris decoratiu amb mètopes i dentells que remeten a elements d'inspiració clàssica, aportant un contrast ornamental en una estructura predominantment funcional.
A la part superior, aquest element arquitectònic, presenta un acabament amb una cúpula lleugerament arrodonida i un element vertical que actua com a parallamps.
En conjunt, presenta, de manera formal, línies netes i austeres, combinant l'eficiència tècnica amb una atenció subtil al detall estètic, reflectint una època en què fins i tot les infraestructures més pràctiques s'integraven amb certa sensibilitat en l'entorn urbà o industrial.
Està construït principalment amb formigó armat, un material resistent que li confereix durabilitat i eficàcia estructural, i pintat en colors grisos, blanc trencat, beixos i terrossos a la part baixa.
El dipòsit va ser construït a uns terrenys propietat de Gaspar Modolell, que el 17 d'abril de 1928 presentava una instància a l'Ajuntament de Sant Just Desvern per tal de fer les obres necessàries. Al permís, Modolell exposava la necessitat de fer un dipòsit elevat i un pou amb un motor, a més d'una rassa que travesses la carretera Reial, per subministrar així aigua al pou des de la seva mina.
Història
Els dipòsits d’aigua elevats, com aquest, són elements patrimonials destacats de Sant Just Desvern, estretament vinculats al seu passat urbà del segle XX.
Aquestes construccions tenien com a funció principal emmagatzemar aigua i garantir-ne la distribució, aprofitant la força de la gravetat per generar pressió a les xarxes de subministrament. Van ser imprescindibles en un context de creixement demogràfic i augment de la demanda d’aigua, que requerien solucions tècniques eficients.
A Sant Just Desvern, molts d’aquests dipòsits es troben associats a edificis i vinculats a pous d'aigua al subsol del nucli urbà, les quals facilitaven l'elevació d’aigua, en aquest cas concret lligat al funcionament de la benzinera Modolell. Des del punt de vista arquitectònic, destaquen pel seu disseny funcional, amb estructures de formigó armat i ànima de ferro que suporten el mateix dipòsit. En alguns casos, incorporen elements decoratius, com frisos o detalls ornamentals, que aporten un toc d’elegància a aquestes construccions, generalment sòbries.
Actualment, alguns d’aquests dipòsits s’han convertit en testimonis del patrimoni històric del municipi. Com a talaies perdurables, expliquen el desenvolupament urbà i tecnològic de Sant Just al llarg del segle XX, remarcant una part important de la seva història.
Bibliografia
CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). Sant Just Desvern, un paisatge i una història. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern, pp. 141 i 729.
RIERA PRENAFETA, Francesc (1995). "Història general de la mineria d'aigua al nostre terme i en particular de la mina Torreblanca i de la Companyia d'Aigües Potables de Sant Just Desvern". Miscel·lània d’Estudis Santjustencs, núm. 6, pp. 47-85.
RIVEROLA SABATÉ, Montserrat; AMIGÓ BARBETA, Jordi; PERPINYA PALAU, Josep (1995). Cronologia i fets de Sant Just Desvern al segle XX. Ajuntament de Sant Just Desvern, p. 34.
