Desembocadura Riera d'Argentona
Cabrera de Mar

    Maresme
    Desembocadura Riera d'Argentona
    4

    Coordenades:

    41.51946
    2.4233
    451881
    4596585
    Número de fitxa
    08029-144
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Antic
    Romà
    Segle
    IIaC-VdC
    Estat de conservació
    Dolent
    Desaparegut per la urbanització
    Protecció
    Legal
    Inventari Patrimoni Arqueològic 1038
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    CCAA 1038
    Accés
    Fàcil
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient
    Autoria de la fitxa
    Marc Guàrdia i Llorens

    El jaciment es situa en un lloc indeterminat de la desembocadura de la riera d'Argentona, al sud-oest del nucli urbà de Mataró, en una zona actualment ocupada per la llera de la riera i instal·lacions industrials de l'empresa Procter & Gamble. S'hi accedeix des del polígon el Rengle, pel Passeig de Marina.
    Jaciment d'època romana conegut a partir de les dades registrades l'any 1929 per M. Ribas en el seu arxiu. Aquest autor cita que es va trobar a la desembocadura de la riera d'Argentona, prop de la via del tren, trossos de paviment, un fragment amb tessel·les de marbre blanques i negres, fragments d'àmfora i altres ceràmiques. Posteriorment, diu que s'hi van trobar restes d'enterraments en tègula, àmfores quasi senceres i dues monedes.
    El jaciment ha estat interpretat, tot i que amb reserves, com una possible vil·la romana.
    L'exacta localització del jaciment es fa pràcticament impossible. Segons s'explicava a la fitxa de la carta arqueològica realitzada l'any 1987, no es pot definir exactament si les restes aparegueren a la riera pròpiament dita o bé al costat oriental tal com assenyala la S.A.M.M. (1977) i M. Prevosti (1981) en els seus mapes respectius. En el primer cas, si es conserva alguna cosa deu ser tapada per les sorres de la riera. En el segon cas, just al costat hi ha una gran fàbrica i més a l'est, segons informació aportada pel pagès a l'equip de realització de la carta, el terreny es va rebaixar i s'hi van aportar noves terres per al conreu.
    Actualment la zona es troba urbanitzada i ocupada per naus industrials, havent desaparegut qualsevol evidència en superfície de l'existència de restes arqueològiques. La urbanització de tot el sector es va fer sense control arqueològic, només es realitzà una prospecció superficial l'any 1993 que no va permetre documentar estructures arqueològiques. La manca de dades no permet determinar el grau de destrucció de les restes descrites per M. Ribas ni la seva ubicació exacta.

    Jaciment segurament desparegut per la urbanització de l'indret. Aquesta antropització no ha permès tancar l'àrea del jaciment, i és factible que bona part del mateix s'endinsi en terme de Mataró.

    DDAA. Carta dels vestigis arqueològics del terme municipal de Mataró. Mataró: Museu de Mataró, 1977.
    ESTRADA, J.. Vías i poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión provincial de urbanismo de Barcelona, 1969. Quaderns d'ús intern, núm. 27.
    PREVOSTI, M.. Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró: Rafael Dalmau, 1981. Premi Iluro 1980.
    RIBAS, M.. El poblament d'Ilduro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1952. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12).