L'Alzina Surera

Cabrera de Mar

Jaciment descobert en efectuar troballes per part de Jordi Bagà i els arqueòlegs que redactaven la Carta Arqueològica l'any 1987. Posteriorment, arrel d'una excavació clandestina que fou denunciada pels membres del Museu de Cabrils, es posà al descobert un paviment i una paret de factura romana. Cap a finals de 1987 es dugué a terme la construcció d'un xalet que arrasà part de les restes, sense que hi hagués cap mena d'intervenció arqueològica.
Novament, durant uns rebaixos realitzats per a la construcció d'uns quants xalets a finals de 1989, es posaren al descobert tota una sèrie de restes arqueològiques; en el tall fet per l'excavadora aparegueren dos murs seccionats encaixats en el sauló, que seguien el pendent de la muntanya, i un paviment romà. A banda es recolliren en superfície restes d'elements constructius, com ara fragments de paviment d'opus signinum, tegulae, imbrices, maons,etc...
Els materials ceràmics recuperats inclouen ceràmiques de vernís negre (campaniana A tardana i produccions calenes). sigil·lades sudgàl·liques, terrisses ibèriques, àmfora (ibèrica, Dressel 1 itàlica, Pascual 1 i Dressel 2-4) i comunes romanes.
Donades les característiques de les troballes, amb estructures documentades -murs i paviments- que se'ns descriuen com típicament romanes, es pot establir l'existència d'un establiment rural romà. La cronologia del jaciment, en relació als materials recuperats, quedaria establerta entre el període republicà, amb presència de materials ibèrics i campanianes, i el primer segle de l'alt imperi, amb sigil·lades sudgàl·liques, és a dir entre els segles II aC. i I dC.