A uns 50 m a l'oest de la masia de Cal Sala i a uns 10 m del camí que comunica aquesta casa amb la torre de la Manresana es localitza un aflorament de pedra sorrenca en un extrem de la qual s'hi excavaren dues grans estructures. Una d'elles és cilíndrica, té un diàmetre de 2'02 m, una fondària de 1'51 m i a la base conserva una boixeta o forat per al desguàs del líquid que emmagatzemava l'estructura, a l'altre extrem de la qual boixeta s'hi conserven dues perforacions a la roca, molt probablement per encaixar-hi les bigues que suportarien una coberta. La segona estructura, interpretada com a cup però que podria tenir una funció diferent, dibuixa una planta quadrangular de 1 x 0'5 m i presenta un dels seus costats arrodonits. La boca és més petita que el cos i la seva fondària és de 1'40 m; es troba afectat per un marge agrícola.
En el seu conjunt, es tractaria d'una zona per aixafar raïm, amb un gran cup per recollir i guardar el most resultant i un segon cup o estructura de tipologia indeterminada. Aquests testimonis de la producció de vi excavats a la roca que es troben dispersos pel territori (vegeu també Cal Mensa i Cal Rabassaret I i II) serien posteriors a les tombes excavades a la roca a les que sovint apareixen associades, ja que al tenir present que en altres jaciments arqueològics del terme dels Prats de Rei s'han documentat construccions de bases de premsa afectant algunes d'aquestes tombes (vegeu, per exemple, Camí de cal Sala a cal Seuba). Així doncs, tot i la manca de cap indici cronològic directe, caldria ubicar el cup de Cal Sala dins els inicis de l'Edat Mitjana, molt probablement entre els segles VIII-X, i correspondria a un tipus de poblament rural dispers.
