Creu processional de Sant Vicenç
Prats de Lluçanès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Es tracta d'un creu processional de fusta, argent i ferro de 105 x 48 x 19 centímetres, realitzada amb les tècniques de cisellat, repussat i fosa. És una creu llatina ricament treballada i tota ella decorada amb cresteria. Presenta els braços flordelisats, amb florons als tres extrems i expansions tetralobulades ocupades pels 4 evangelistes en l'anvers de la creu, formats amb làmines aplicades que es distribueixen de la següent manera: Joan al braç superior; Mateu al braç dret; Lluc a la part inferior; i Marc al braç esquerre. En el revers es troben els símbols del pelicà, l'àngel i la verge al tron, mancant l'aplic del braç esquerra. La creuera és ocupada per un quadrat més ample que els braços, amb florons als angles, que sobresurten. La figura de Jesús, amb làmina emmotllada, és clavada per 3 claus, i presenta els braços arquejats, exempts. La creu presenta una base que s'inicia amb una canya hexagonal amb les arestes remarcades i les cares cisellades amb decoració pròpia del mil sis cents. Un bocell dona pas a un gros pom decorat amb profusos cisellats vegetals i florals que envolten dos medallons amb inscripcions. A sobre hi continua un cos sisavat on s'hi troben sis fornícules amb sis figuretes aplicades: Sant Vicenç, Sant Pau (?), la Verge, un Sant desconegut, Sant Andreu i Sant Pere.
En els dos medallons del pom s'hi troben les inscripcions: "ST. VICENS DE PRATS" i "1665" També es troba el punxó de Barcelona "+BA" en diferents zones de la creu (al pom, a les figuretes, als braços, etc.) que indica el lloc on es va realitzar, i els monogrames de Jesús i Maria a les creueres.
Història
La creu processional de Sant Vicenç es troba ubicada dins d'una vitrina formant part de les exposicions d'art litúrgic del projecte ACCURO del bisbat de Vic. Les processons eren, fins fa ben poc, uns ritus molt importants en les parròquies, i eren presidides per la creu processional. La creu, al llarg dels segles, s'anà modificant per adaptar-se millor a la seva funció: s'allargà el seu branc vertical, se li donà un nus o reforç per assentar-la al mànec, i se la dotà d'un pal per enlairar-la. La creu processional era l'ensenya que agrupava una comunitat.
Bibliografia
FONT, D, Inventari de bens artístics del bisbat de Vic,1995. BDV. 772.