L'impost municipal per l'escorxador era un font d'ingressos molt important per l'Ajuntament: per cada cap de bestiar mort cobrava 20 cèntims. Per estalviar-se aquest impost i vendre la carn més barata es va començar a matar el bestiar fora del municipi, entrant-la de nit. El 9 de febrer de 1909, un home, Urbici Calmet (el noi viudo), va morir d'un tret en no fer cas als guàrdies (burots) que el volien inspeccionar per si passava carn de contraban. Un dels guàrdies que va disparar, va resultar ser el pare del mort. Aquest drama és el que commemora la creu (REGUANT, 1997).. Hi ha una corranda popular que fa referència a la mort del "Noi Viudu" "El cap pelat plora / perquè se li ha acabat / el menjar les sopes / de l'autoritat // Manté la dona borratxa / tot fent el gandul / i el dissabte en cobra / en cobra del consum // No hi volem cap / que sigui dels assessinos / no n'hi volem cap / que sigui del cap pelat", sembla ser que el "cap pelat" fa referència a l'alcalde Mallet i els "assessinos", és una referència a la mort del "noi viudu" pels burots. (Referència de Jaume Guilà i Castellà i Josep Peramiquel i Cordò)
