La Closa
Súria

    Bages
    Camí rural des de les Comes a la Closa
    Emplaçament
    A la part alta de la riera de Bogadella, tancant la partida de Cererols

    Coordenades:

    41.825897712555
    1.7858207067431
    399170
    4631159
    Número de fitxa
    08274 - 82
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Medieval
    Gòtic
    Segle
    XII-XIV
    Estat de conservació
    Dolent
    Es troba en estat avançat de ruïna, per la cual cosa resulta perillosa la seva visita.
    Protecció
    Legal
    BCIL
    BCIL 5209-I. Aprovació definitiva comissió urbanisme 21/01/2003
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPA 17235
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 004A00005
    Autoria de la fitxa
    ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo
    Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.

    Conjunt edilici format per un cos principal i diverses edificacions auxiliars com pallisses, corrals, etc. El més interessant, de bon tros, és el cos principal. Aquest està format per una torre circular a la que se li adossa una edificació. La torre es conserva a una alçada d'uns sis metres, amb un diàmetre interior d'uns tres metres, ocupats per una tina circular amb rajoles vidrades. A la torre s'observen troneres arran de terra i a mitja alçada. El parament és de carreus de mida mitjana repartits de manera força regular. A la torre s'hi adossa un edifici de planta quadrangular, on s'aprecien diverses fases constructives, trobant-se a la més antiga un finestral geminat gòtic al primer pis i un safareig amb arc escarser. Hi ha altres fases on s'observen finestres de llinda plana, entre d'altres elements. En aquest cos també s'aprecien troneres de l'època de les guerres carlines.

    Josep Lladó la situa al segle X al costat de les cases següents: Ledo (Can Lledó), Fabrica (can Fàbrega), Soler, Cumbis (Les Comes), Vil·la (can Riera), Serra (el Casalot) i Oliveres (LLADÓ, 1993D). El 27 de gener de 1315, Berenguer d'Odena ven a Pere Guillem de Bosch el mas Çaclosa (REGUANT, 1988). Al cens de 1860 es reflexa l'existència de dues edificacions (REGUANT, CASTELLADO, 1980). En un cens de 1877 apareix com a masia de dues edificacions d'un i dos pisos, una habitada i l'altre no. El 1887 l'habiten dotze persones (REGUANT, CASTELLANO, 1980). La darrera utilització de la casa va ser com a masoveria depenent de les Comes, Viladelleva i Bogadella.

    LLADÓ RAMONET, Josep (1933) "Indrets comarcals. Sant Maria de Serarols". Butlletí del Centre Excursionista de la comarca del Bages, Núm. 162, Manresa.

    LLADÓ I RAMONET, Josep (1993D) "Cererols [Serarols]" extret del Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, núm. 162 (1933), núm. 165 (1933), 166 (1934), núm. 168, (1934) a Cererols, mil anys d'història (993-1993), pp. 19-25, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.

    REGUANT i AGUT, Josep (1988) "Súria", Història de les comarques de Catalunya. Bages". Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.

    REGUANT, Josep; CASTELLANO, Albert (1980) Súria insòlita. Col·lecció de textos de la exposició duta a terme pel Banc de Madrid i les Joventuts Musicals de Súria.