Creu de terme II Talamanca

Bages
Plaça de l'era de la creu, 08279 Talamanca
Al jardí de la casa del carrer Padró 17, 08279 Talamanca

Coordenades:

41.73673
1.97763
414981
4621051
08277-30
Patrimoni immoble
Element arquitectònic
Modern
XVIII
Bo
Inexistent
IPA (Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya) Núm. 30760
Fàcil
Simbòlic
Pública
Ajuntament de Talamanca, plaça de l'Església 1, 08279 Talamanca
Quim Serdà Manau

Creu de ferro forjat de reduïdes dimensions. Té com a pedestal una ara de pedra, molt senzilla, que consta de dos blocs tallats disposats formant taula. La creu presenta els tres braços superiors amb els extrems trencats, a manera de secció cilíndrica i està desplaçat de l'eix vertical central. Aquest braç s'inseria directament damunt la taula de pedra. Les mesures de la creu són: 50cm d'alt per 18cm d'ample, mentre que aproximadament, la base fa uns 100cm..

Durant el segle XVII, amb la recuperació demogràfica del nucli, Talamanca s'eixamplà en el que s'anomenà 'el Raval'. En aquest moment es construïren cases fora de l'entorn immediat del castell i de l'església i més endavant, durant el segle XVIII s'acabaren de configurar els carrers anomenats Nou i del Padró. És llavors quan es deuria construir també la creu de terme que estava situada al mig d'un camí al punt més alt del poble. La creu prenia importància el dia de la festa de terme, quan el capellà pujava, seguit de tot el poble, a beneir els quatre punts cardinals del terme de Talamanca. Aquest dia coincidia amb la Segona Pasqua, quan a més del terme es beneïa cada portal de cada casa del poble. Actualment, aquesta creu de terme es troba ubicada dins la parcel·la que pertany a la casa del Carrer Padró núm. 17, fruit d'un pacte que tingué lloc als anys seixanta del passat segle. El propietari de la casa del Carrer del Padró núm. 17 va pactar amb l'Ajuntament urbanitzar l'actual Plaça de la Creu -antiga era de batre del poble- i donar una creu de terme de pedra a canvi de poder incloure la part ponentina de la plaça dins la seva propietat. El pacte a què van arribar finalment, i que tardaria molts anys a formalitzar-se per escrit, fou que el propietari de la casa pagava la creu de pedra i la urbanització de la plaça a canvi de poder gaudir de l'ús del terreny on hi ha la creu de terme de ferro, que és de propietat pública però d'ús particular, exceptuant un dia l'any, el de la Festa del Terme, dia que el propietari ha de permetre que el poble ho celebri al voltant de la creu de ferro, originària del poble.