Creu de terme del mas Rodoreda Santa Maria d'Oló

Moianès
Mas Rodoreda, al sector central del terme municipal
Ctra. local a St. Joan d'Oló 1,5 km i camí direcció N-E (camí de l'Estany) uns 2 km i trencall dreta
700

Coordenades:

41.86701
2.05884
421893
4635439
08258-61
Patrimoni immoble
Element arquitectònic
XX
Cándido Bargallo (picapedrer)
Regular
Es conserva la pilastra però ha perdut la creu
Inexistent
Fàcil
Religiós
Privada
08258A005000890000AH
Jordi Piñero Subirana

Creu de terme construïda modernament, entorn de 1951 juntament amb la capella del mas Rodoreda, dedicada precisament a la Santa Creu. La creu està emplaçada vora el camí d'accés al mas. Consta d'una base quadrada amb una pilastra octogonal al seu damunt, feta amb diferents blocs de pedra. La part superior s'eixampla a manera de capitell amb diferents motllures. La creu, que era de pedra picada, s'ha perdut. Es va esmicolar fa uns anys, ja que estava feta de sauló poc resistent. L'autor dels treballs de picapedrer va ser Cándido Bargallo, que també s'encarregà de construir la capella i va fer altres obres a la masia en aquesta època. Tot i ser una creu moderna, el bloc de pedra sota el capitell té una inscripció amb la data 1743. No tenim cap explicació per aquesta data. Tal vegada el picapedrer va utilitzar alguna pedra més antiga i d'una altra procedència, malgrat que l'aspecte general de la pilastra és molt homogeni. És molt semblant al treball que el mateix picapedrer va fer a la galeria posterior de la masia.

Informació oral facilitada per M. Dolors Busoms Bota

Entorn de 1940 va comprar la masia de Rodoreda Ramon Cunill Bastos, un advocat de Barcelona que també tenia un hotel a Premià de Mar. El seu sogre era l'arquitecte i historiador Josep Puig i Cadafach. Va ser en aquest moment que es va contractar un paleta i picapedrer, Cándido Bargallo, que va treballar durant força anys en les obres que ja hem esmentat: ala de llevant i galeria posterior. També va construir la capella, dedicada a la Santa Creu, que es va consagrar l'any 1951, quan les dues filles del masover hi van fer la primera comunió. Així mateix, es va construir una creu de terme de pedra picada situada al camí d'entrada del mas. Sembla que Ramon Cunill era devot d'aquesta advocació, i llavors encara es feia la benedicció del terme per la festivitat de la Santa Creu, el 3 de maig, quan es venia en processó per beneir la creu. La capella va quedar fora de culte entorn de 1970.

FERRER, Llorenç i altres (1991). "Època moderna i contemporània", Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 112.
GÜELL SABATA, Àngela (1988). "Santa Maria d'Oló", Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 472.