Capella de la Santa Creu del mas Rodoreda
Santa Maria d'Oló
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Capella adossada al final d'un cos lateral del mas Rodoreda. Va ser construïda juntament amb aquest cos i inaugurada l'any 1951, dedicada a la Santa Creu. És d'una sola nau, de planta rectangular. La façana principal està encarada al sud-oest i dóna al jardí de la masia. Consta d'un campanar d'espadanya, un rosetó i un portal rematat amb un timpà de punt rodó. En el timpà hi ha una pintura de sant Francesc d'Assís envoltat de coloms blancs. La façana és esgrafiada amb un motiu geomètric consistent en una trama de cercles que contenen flors i estrelles. Originàriament al voltant del rosetó hi havia pintat un Sagrat Cor. La construcció queda adossada a un terreny amb desnivell, i la resta de murs són a pedra vista. A la façana sud-est hi ha un petit finestral. L'interior s'utilitza actualment com a magatzem, ja que la capella va quedar fora de culte fa uns cinquanta anys.
Informació oral facilitada per M. Dolors Busoms Bota
Interior utilitzat com a magatzem
Història
Entorn de 1940 va comprar la masia de Rodoreda Ramon Cunill Bastos, un advocat de Barcelona que també tenia un hotel a Premià de Mar. El seu sogre era l'arquitecte i historiador Josep Puig i Cadafach. Va ser en aquest moment que es va contractar un paleta i picapedrer, Cándido Bargallo, que va treballar durant força anys en les obres que ja hem esmentat: ala de llevant i galeria posterior. També va construir la capella, dedicada a la Santa Creu, que es va consagrar l'any 1951, quan les dues filles del masover hi van fer la primera comunió. Així mateix, es va construir una creu de terme de pedra picada situada al camí d'entrada del mas. Sembla que Ramon Cunill era devot d'aquesta advocació, i llavors encara es feia la benedicció del terme per la festivitat de la Santa Creu, el 3 de maig, quan es venia en processó per beneir la creu. La capella va quedar fora de culte entorn de 1970.
Bibliografia
FERRER, Llorenç i altres (1991). "Època moderna i contemporània", Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 112, 206.
FREIXA, lluís (1978). Esglésies parroquials i capelles del municipi d'Oló. (amb aportacions de Mn. Antoni Pladevall, Josep Galobart i Jaume Sala).
GÜELL SABATA, Àngela (1988). "Santa Maria d'Oló", Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 472.
