Creu de Salelles

Sant Salvador de Guardiola

Tot i que no s'ha trobat esmentada en documents antics, l'historiador manresà Joaquim Sarret i Arbós creu que era una de les fites que separava el terme jurisdiccional del veguer de Manresa respecte al senyor de Salelles, que era el paborde de Manresa. La creu podria indicar també el límit de la quadra autònoma de Salelles. Antigament, El territori de la parròquia de Salelles pertanyia a Manresa per bé que com una quadra autònoma, però entorn del segle XIV l'antic terme de la ciutat va disgregar-se i diferents pobles de la perifèria, com Santpedor o Sant Fruitós de Bages, van esdevenir independents. Probablement aquest va ser el cas també de Salelles, tot i que no està del tot clar si va ser en aquest moment o una mica més endavant; concretament el 1592 quan després del Concili de Trento foren suprimides les canòniques regulars catalanes i la jurisdicció de Salelles va passar a la Corona. Les creus de terme marcaven els nous límits de la ciutat. Així doncs, aquesta creu indicava el límit de la parròquia (abans que al segle XIX fos ampliada) i també del municipi de Salelles, ja com a entitat independent. Entre 1833 i 1840, amb la nova organització municipal, Salelles s'incorporà al municipi de Sant Salvador de Guardiola, però la creu continua sent una fita de l'actual terme municipal. Per aquest indret hi passava el camí ral de Manresa a Igualada, el qual es dirigia vers la sagrera de Salelles, però no sembla que en aquest punt hi hagués cap cruïlla de camins. La creu antiga, possiblement gòtica, es va perdre i només se n'ha conservat el sòcol amb graons. Més tard hi hagué una creu de ferro. SARRET i ARBÓS (1913: 354) fa una interessant descripció de la creu a principis de segle XX: "s'axeca sobre dugues graus, que representen molta antiguitat, al ensemps que la columna y el capitell en el que hi ha esculpides en ses quatre cares les imatges de Sant Sadurní, patró del terme, y les de Sant Maurici, Sant Fruitós y Santa Agnés, patrons de Manresa, rodejades de fullatjes, notablement treballades. La creu devia trencarse a discurs dels anys, y fou substituida per una de ferro, modèrna y molt senzilla". Segons Sarret i Arbós, la columna i el capitell podrien ser obra del segle XV. Sobre la creu de ferro hi ha referida una llegenda, que recull Marià Vallès, sobre uns lladregots que, després d'haver fet un robatori a Salelles, un d'ells es va enfilar a la creu, tot bevent i renegant. La creu va cedir i va caure a terra. Es provocà una tempesta amb trons que s'emportà els lladregots i ningú els tornà a veure. Fins que un matí la gent va veure com n'hi havia un a terra, i la creu quedà sense braços; és per això la creu que hi havia era de ferro. L'any 1947 s'hi van col·locar la columna i la creu actuals, de pedra, tal com es llegeix en una inscripció. Segons la Geobiologia, la majoria de creus de terme són indicadores d'encreuaments d'aigües subterrànies. Aquesta creu apareix esmentada en el relat novel·lat del geobiòleg d'Igualada Pere VILA (2011: 45-48).