Creu de Minoves
Olvan

    Berguedà
    Minoves
    Emplaçament
    Al peu de la carretera de cal Rosal a Olvan, prop de la masia de Minoves

    Coordenades:

    42.06389
    1.87651
    407048
    4657480
    Número de fitxa
    08144 - 82
    Patrimoni moble
    Tipologia
    Element urbà
    Contemporani
    Segle
    XX
    Any
    1939-40
    Estat de conservació
    Dolent
    Actualment està desmuntada arran de les obres de la construcció de la carretera.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Antoni Valldeperes Bertrans
    Autoria de la fitxa
    Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R.
    Sara Simon Vilardaga

    Es tracta d'una creu commemorativa que recorda el lloc on fou assassinat el propietari de la masia de Minoves l'any 1936. És una creu que reprodueix el model de creu de malta obrada amb pedra ben tallada i picada a cops de punxó i estructurada en varies peces: una base de 97,5 cm de llarg x 45 cm d'alt; un cos més petit acabat en forma d'imposta bisellada de 88 cm de llarg i 45 cm d'alt que serveix de pedestal a la creu. La creu, completament quadrada, mesura 85 x 85 cm., mentre que la part central, també quadrada fa 40x 40 cm. Al sòcol hi ha una inscripció amb el nom del difunt i la frase: "En memoria de Antonio Valldeperas Casanovas, propietario de la finca Minoves, caido por Dios y por España el 9 de agosto de 1936. RIP".

    La creu es va veure afectada per les obres de construcció de la nova carretera comarcal C-16 al seu pas per Olvan i més concretament a cal Rosal. Actualment, la propietat la conserva desmuntada a l'espera de col·locar-la en un nou emplaçament. .

    La creu fou alçada entre 1939 i 1940 acabada la Guerra Civil i tres anys després de la mort del propietari del mas Minoves. La masia de Minoves és documentada des de l'època medieval (s. XII). Des de la baixa edat mitjana les propietats de l'actual masia figuren com a dominis senyorials del monestir de Sant Pere de la Portella i de la baronia de la Portella. És al s. XVII i XVIII que la masia amplia les propietats per via matrimonial i per diferents compra vendes i s'organitza el sistema de masoveries, l'última de les quals, la Casanova de Minoves es construeix de nova planta al s. XVIII. Gràcies a la documentació conservada a l'arxiu familiar s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família des del 1400 fins a l'actualitat; el cognom Minoves es manté des del s. XII fins a mitjans s. XIX.