Masia ampliada en diferents etapes la qual cosa fa que conservi, fragmentada, la part original amb l'afegitó de diferents cossos als sectors de llevant, ponent i migdia. El cos central de la masia s'estructura a partir d'una planta baixa i dues superiors, amb el carener paral·lel a la façana i cobert a dues vessants. Les ampliacions posteriors van alterar l'estructura de diferents espais i van provocar el tancament de múltiples finestres originals que s'obrien a la façana de ponent. Aquesta façana encara conserva la porta principal, formada per un arc de mig punt adovellat que dóna pas a un vestíbul dividit en dues crugies i cobert amb volta de llunetes i maó pla. Aquest espai coincideix, a la primera planta, amb la sala principal de la masia. L'escala, oberta a l'extrem de llevant, és de pedra picada i coberta amb la mateixa volta que el vestíbul. La sala, molt modificada, encara conserva el perímetre original, l'edicle del rellotge i una capella emmarcada per motllures i pilastres a l'estil neoclàssic i també el paviment de cairons quadrats de 20x 20 cm. A la segona planta s'hi troben un seguit de dependències diverses i força tardanes (habitacions, graners, etc.). La façana de migdia és la que ha conservat millor l'estructura primitiva de la masia, amb la porta de llinda plana monolítica i tres finestres a la planta primera, la central amb festejador. El ràfec de la teulada és format per una única línia de teula girada i maó pla, mentre que la façana de ponent el ràfec és de doble filada de teula girada i maó pla. Adossat a aquest cos central es conserva un cos a migdia amb un estil constructiu més simple i en el qual destaquen les galeries d'arc rebaixat de maons dels pisos superiors, amb habitacions i alcoves emmotllurades amb guix, molt tardanes (principis del s. XX). A tramuntana es construí una altra ampliació de la masia que correspon a la masoveria, coneguda amb el nom de "Cal Xic"; conserva finestres i portals de llindes planes de pedra picada del s. XVIII. Pel sector nord-oest de la masia s'aixeca una altra ampliació de la casa principal comunicada amb ella; la planta baixa es coberta amb volta de canó seguit que sosté les estances de la planta principal. La galeria de llevant fou paredada després de la Guerra Civil amb obra vista i té el ràfec amb dues filades de teula girada i maó.
