Cova natural d'aproximadament 5,6m de recorregut en forma de con i amb secció decreixent cap al fons, causada per la surgència d'aigua que va provocar la cavitat i que actualment és seca. Presenta afloraments de planxes estalagmítiques i boques de túnels de rates o talps de bosc que han foradat i alterat l'ordre del sediment original. El material arqueològic no és visible en superfície. Es tracta d'un jaciment d'enterrament per incineració o d'un refugi o amagatall puntual, ja que les característiques de la cavitat no podien permetre el seu ús com a hàbitat habitual. Jordi Guillemot i Marcet va localitzar l'any 1997 un fragment ceràmic en superfície motivant la notificació al Museu de Terrassa. El fragment, d'uns 15cm, pertany a un terç del perfil d'una urna del Bronze Final-Ferro inicial que conserva la vora, el coll amb un cordó d'inflexió vora-coll, i part del cos. La superfície exterior és rugosa. En la visita posterior, l'arqueòloga territorial no es va trobar cap altre vestigi superficial, essent possible que aquesta troballa fos originada per l'acció d'un talp o ratolí que ho arrossegués a la superfície.
