Cova de les Ànimes

Matadepera

Cova situada al vessant est de la Carena de les Ànimes, al nord-est del cim de la Mola. L’accés més fàcil és fa pel camí de la Font Soleia que transcorre pel vessant oriental de la carena, al nord de la Font del Saüc i de la Font Soleia. Deixar el camí i enfilar-se per la canal on hi ha la Cova del Purgatori. Un cop dalt d’un replà, vorejar el cingle cap a l’esquerra fins a trobar una nova canal i baixar per ella fins a trobar a mà dreta l’entrada de la cova.

La boca d’accés mesura 2’5 m d’alçada per 1 metre d’amplada màxima, per un recorregut total (inclosa la comunicació interior amb la Cova de les Ànimes II) de 264 metres i un desnivell de 8 metres.. Durant els primers 18 metres, la galeria, molt estreta s’orienta en direcció sud-oest. A partir d’aquí ja es localitza la primera intersecció amb noves galeries, algunes més estretes o de difícil accés. El taponament estalagmític que impedia la connexió entre les dues coves actualment desobstruït s’anomena pas Boixader.

Es tracta d’un jaciment neolític datat per la troballa d’un dipòsit de rodelles de cardium, penjolls. En total 4.106 que són repartides de la següent manera: 3.400 contes discoïdals de cardium de 9.5 a 6.5 mm de mida, amb perforació practicada per rotació. 25 rodelles de cardium de contorn el·lipsoïdal, amb perforació bitroncocònica, amb una longitud mitja que va dels 14 al 21 mm per una amplada de 8 a 10 mm; 3 contes en forma de pondus, prisma de base rectangular, de mida reduïda; 19 contes del tipus Ànimes, de tres perforacions, inèdit fins el moment de la troballa, presenta forma de prisma de base quadrada amb l'altre extrem arrodonit i més ample, les perforacions en les dues cares i una altra en la base quadrada; 4 contes del tipus Ànimes de cinc perforacions, variant del tipus anterior les perforacions laterals.

La petita galeria on s'efectuà l'excavació de 1971, amida 1'70 m de longitud per 0'70 m d'amplada. En els sediments es troba dos estrats molt clars, un superior de 35 a 45 cm de potència, composat per argila de descalcificació molt poc compactada, amb petits palets rodats que integren el conglomerat i un segon estrat inferior de gran potència format per argiles molt compactades, sense pedres, i que correspon a un moment humit de la cavitat, amb aigua estancada, en el que foren sedimentant-se quan la cavitat funcionava com surgència.

El conjunt de contes de collar fou dipositat just l'inici de l'estrat d'argiles compactes inferior. El material arqueològic és quasi exclusivament format per les contes de penjoll. La ceràmica és molt escassa i només se'n recolliren sis fragments de pasta grollera, de color negre, i textura exterior llisa, tots ells en la superfície de la galeria.

La presència de remocions va desaconsellar la pràctica de l'anàlisi pol·línica i de C 14. Avui el conjunt és datat en el Neolític Antic (Ramon TEN:1980).