Petita cova situada en un dels darrers contraforts cretàcics que formen les branques més allunyades del massís de Garraf. És una cavitat de molt reduïdes dimensions (uns 4 x 5 m aproximadament) en forma d'una petita balma, arrecerada dels vents del nord. Es tracta d'una zona de pins amb alguna alzina.
Les poques restes que han pogut ser salvades i controlades són al Museu Municipal de Molins de Rei i al Museu de Pallejà. Es tracta d'uns quants fragments de ceràmica de parets gruixudes, ganivets de sílex i puntes de fletxa, una d'elles lanceolada i la resta d'aletes i peduncle, a més de denes discoïdals de petxina. Entre aquests materials hi aparegueren restes òssies humanes. Segons els seus arqueòlegs la cova tindria un caràcter exclusivament sepulcral.
Els elements de cultura material assenyalats durien a identificar el jaciment com una cova sepulcral del Calcolític o del Bronze Antic.
