Cova de la Guineu Font-rubí

Alt Penedès
Al cim del puig de la plana pineda, a uns 100 m del pas ramader del Coll de la Barraca
730

Coordenades:

41.4406
1.57433
380899
4588651
08085-9
Patrimoni immoble
Jaciment arqueològic
Prehistòric
Bo
Física
Tanca perimetral
Sí (CC.AA. 5018)
Fàcil
Sense ús
Privada
08084A03400016
Miquel Gea i Bullich

Cova d'habitació que fou ocupada des de la prehistòria. La primera intervenció reglamentada es dugué a terme l'any 1983 sota la direcció de Josep Mestres, qui documentà nivells d'ocupació associats al paleolític microlaminar. A partir de l'any 1988 les actuacions han estat promogudes pel SERP (Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques de la Universitat de Barcelona). Les diverses campanyes d'excavació de la cova dutes a terme fins a l'actualitat han proporcionat un ampli ventall d'ocupació antròpica des de l'Epipaleolític microlaminar (amb una datació mitjançant el C14 de 9850 +/- 80 BP) passant pel Neolític Cardial, Neolític antic evolucionat, Bronze antic, Bronze mitjà, Ibèric tardà i arribant a l'època medieval. També s'hi han documentat materials pertanyents al període tardiglaciar, tot i que, molt possiblement, es troben en posició secundària.
Destaca la utilització de la cova com a cavitat sepulcral, amb un mínim de 30 individus inhumats, entre els que hi havia infants i adults d'ambdós sexes pertanyents al període Eneolític-Bronze antic. La càmara sepulcral es trobava tancada, quasi hermèticament, aprofitant una llosa caiguda del sostre.

La cova fou descoberta l'any 1961 per Pere Giró i Romeu, força oculta per terra i blocs caiguts, tot i que, de ben segur, la cova ja era coneguda per caçadors i pagesos amb el nom de "Cau de la Guilla".
Es coneixen actuacions d'afeccionats i clandestins cap a l'any 1979 i, des d'aquest moment, fins a l'any 1982 de l'Associació d'Estudis Científics i Culturals de Mediona (AECCM) que efectuaren un buidatge sistemàtic de la cavitat en campanyes intermitents fins que les actuacions foren dirigides per un equip científic amb metodologia científica.

ALLUÉ, Ethel.; VERNET, Jean Louis; CEBRIÀ, Artur. "Holocene vegetation landscapes of NE Iberia: charcoal analysis from Cova de la Guineu, Barcelona, Spain". The Holocene. 5 (2009), 19, p.765-773. Inclòs a la memòria nº 8603.
AUTORS DIVERSOS (1992) "Patologia de la població enterrada a la Cova de la Guineu (Font-rubí, Alt Penedès, Barcelona)". I Congreso Internacional de Patología. Museu Arqueològic de Barcelona. Comunicació - póster.
CEBRIÀ, Artur; MESTRES, Josep.; NADAL, J.; SENABRE, Maria Rosa (1999). "Evolución del aprovechamiento de los recursos faunísticos durante el Neolítico en la comarca de l'Alt Penedès (Barcelona)". Saguntum: Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia, Núm. Extra 2.
CEBRIÀ, Artur.; MESTRES, Josep (2001). "Cova de la guineu (Font-rubí, Alt Penedès)". Jornades d'Arqueologia 2001. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001). Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura., p.31-33. Preactes.
CHIMENOS, Eduardo (1990). "Estudio paleoestomatológico de poblaciones prehistóricas de Catalunya". Libros Pórtico.
GONZÁLEZ-ALCALDE, Julio."Cuevas-santuario ibéricas en Cataluña". Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló. 25, p.187-249.
MERCADAL, Oriol.; AGUSTÍ, Bibiana. "Comportaments agressius a la prehistòria recent. La desmitificació del bon salvatge?". Cypsela. 16, p.37-49.
MERCADAL, Oriol.; CAMPILLO, Domingo; EQUIP GUINEU. "Patologia de la població prehistòrica de la cova de la Guineu (Font-rubí, Alt Penedès, Barcelona), Proceedings of the IX European Meeting of the Paleopathology Association, Barcelona, 1995.
NADAL, Jordi.; [et al.]. "Evolución del aprovechamiento de los recursos faunísticos durante el Neolítico en la comarca de l'Alt Penedès (Barcelona)". Saguntum. P.90-91.
NADAL, Jordi.; ESTRADA, Alícia. "Les estratègies de caça durant l'epipaleolític a l'Alt Penedès". Del Penedès. Publicació de l'Institut d'Estudis Penedesencs. 14, p.35-41.