Cova de la Plana Pineda o Cova del Miret
Font-rubí

Alt Penedès
A uns 400 m al S / SO i 70 m per damunt de la Font de Llinars
742

Coordenades:

41.43767
1.57606
381039
4588323
Número de fitxa
08085 - 10
Patrimoni immoble
Tipologia
Jaciment arqueològic
Medieval
Prehistòric
Edats dels Metalls
Neolític
Estat de conservació
Regular
Únicament es té constància d'una cala practicada l'any 1959 pel Sr. Pere Giró i el seu equip i, per tant, no s'hi ha dut a terme cap excavació sistemàtica a la cova. En conseqüència, es desconeix l'estat de conservació real del jaciment.
Protecció
Inexistent
Número inventari Generalitat i altres inventaris
Sí (CC.AA. 3953)
Accés
Difícil
Sense ús
Titularitat
Privada
08084A03400016
Autoria de la fitxa
Miquel Gea i Bullich

Cova d'habitació descoberta l'any 1959. La seva forma en planta és força quadrada, mentre que en secció presenta una xemeneia sense sortida a la part posterior de quasi 4 m d'alçada. La única informació arqueològica que se'n té està extreta de les notes que el Sr. Pere Giró apuntà en el seu quadern, on indicà que s'hi recuperaren diversos materials que descriu. Entre la descripció del propi Giró i els materials encara conservats al Museu de Vilafranca del Penedès, s'ha pogut establir una ocupació de la cova com a mínim des del Neolític antic evolucionat, amb ocupacions també segures durant el Bronze final i l'època medieval.

La cavitat fou descoberta per A. Poyo, Sr. Udiña i Pere Giró el 12 d'abril de 1959. Poc després el mateix equip que la descobrí obrí una cala, encara avui és visible, d'on es recuperaren els únics materials que es coneixen procedents d'aquesta cavitat.
Sembla que, durant la Guerra Civil, periòdicament passaven a reclutar nous soldats. Alguns veïns de Font-rubí que coneixien la cova s'hi varen amagar. En Josep de Ca la Càndia recorda
que un va ser el seu pare, de la lleva del 18, que per edat no li tocava però a les acaballes de la guerra tothom valia. Recorda que eren sis o set, el Jan Gros, l'"onclo" Llorenç i d'altres veïns que ja no pot recordar. Potser aquesta funció secreta ha estat la que l'ha preservat en l'anonimat, segurament més coneguda per alguns arqueòlegs que pels veïns, la majoria
dels quals no n'ha sentit a parlar mai. Aquest fet també demostra que la cova era també d'antic oculta dins un bosc; bosc que s'ha preservat en la seva forma autòctona format per alzines i no pel pi blanc que ha poblat rapidament les antiges zones desforestades i els costers conreats,
abans que la fil·loxera exterminés la vinya del Penedès.

DE LA PINTA, Josep Lluís. (1984)."Addenda al repertori de cavitats d'interès arqueològic de la província de Barcelona. Font-rubí". Exploracions (Espeleo-Club de Gràcia). Núm. 8, p.16.
GALIMANY, Marc (2006). "Cova del Miret". Montònec. Revista d'informació local de Font-rubí, núm. 94, abril 2006. Pàgs. 20-21
GIRÓ, Pere (1960-1961)."Fontrubí". Notas de Arqueología de Cataluña y Baleares I. Ampurias. Vol. XXII-XXIII, p.338-340.
MESTRES, Josep (Inèdit). "El Neolític antic al Penedès". Tesi doctoral en preparació.
RAURET, Anna Maria (1963). "El proceso de la primitiva población del Panadés". Memoria realizada para la obtención el grado de Licenciado, Universitat de Barcelona.
VIRELLA BLODA, Joan."Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques". Miscel·lània Penedesenca, núm. 1, p.256. Reeditat a la "XIX Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos", Vilanova i la Geltrú, 25-26 X 1975. Centre d'Estudis Biblioteca-Museu Balaguer, Barcelona, 1983, p. 219.

Descarrega PDF