Cova de la Boira
Mediona
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El forat o Cova de la Boira, és tal vegada el més apte per esser ocupat del conjunt de cavitats del Fondal de Valldellòs. Té un recorregut d’uns 43 m amb tres entrades, una amb rampa, l’altre amb pou i l’ultima un estret laminador.
La pròpies característiques de la zona, amb grans blocs de pedra calcària despresos, produeixen espais buits que permeten quedar aixoplugats i aïllats, els quals van ser utilitzats per l’home des de la prehistòria. A la Cova de la Boira les dues entrades principals condueixen a dues sales, una davant de cada entrada i a dins es formen una sèrie de galeries que són els buits entre els blocs. Entre els blocs, tot i que no es conserva estratigrafia pròpiament dita, s’han recuperat restes de cultura material d’un ampli espectre cronològic; ceràmiques des del Neolític antic al Neolític final, incloent un penjoll d’os amb 7 ranures circumdants incises i una cullera de ceràmica, ambdós elements poc comuns.
També hi ha restes ceràmiques del bronze final i mitjà, fragments de ceràmiques de l’ibèric tarda II-I aC, i ceràmica de cronologia medieval.
A banda d’això s’han recuperat restes de fauna, macrofauna especialment, i indústria sobre os, amb 21 punxons, 2 espàtules i 1 plaqueta. També hi ha ornaments de petxina 5 destrals de pedra polida i industria lítica en sílex.
També coneguda com Cova de la Cuina forma part del conjunt de Forats del Fondal de Valldellòs. Altres cavitats d’aquest conjunt són la Cova “A” o de la Piràmide, la cova de la Jeta, cova d'en Barramon, balma del Pèndol o del Batlle, balma de la Cullera, cova de les Monedes, cova de l'Horta o Galeria de la Roca del Gat i la cova del Tronc.
L’indret, a banda del valor patrimonial destaca pel seu valor paisatgístic, geològic i espeleològic. Es troba dins el Pla Especial d’interès naturals (PEIN) de les Capçaleres del Foix.
Història
El fondal de Valldellòs, tot i que conegut des dels anys ‘20 ha estat poc freqüentat per l’excursionisme científic. La primera notícia és als anys ’50 per P. Giró que en fa menció arqueològica. També destaquen les exploracions del grup Talaia, publicades per J Virella. Per altra banda J. Mestres també visita el fondal, identificant 5 punts arqueològics. La zona des dels anys ’80 ha estat prospectada per membres de l’AECCM
Bibliografia
MESTRES, J. El Neolític Antic al Penedès. Tesi doctoral per la Universitat de Barcelona (en preparació).
ROVIRA i PORT, J.; SANMARTÍ, E.; GALLART ROMEU, J. Mediona i l'Alt Penedès de la Prehistòria a la Antiguitat. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona, 1983. (Sèrie de Monografies Arqueològiques; núm. 6). En premsa, original entregat en 1983.
