Cova B i C de Santa Anna
Mediona
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Accés dificil i zona molt emboscada.
Descripció
Conjunt de cavitats de 310 m de recorregut situat en una zona boscosa. La de ponent Cova 1 (B) té una boca de 1.30 m d’alçada per 2 m d’amplada, i una galeria que porta a una sala de grans dimensions on hi ha blocs caiguts i fracturats i d’on surt una gatera que comunica a la cova 2 (C).
La cova C obre al SE, i la boca fa 1.20 m d’alt per uns 1.50 m d’amplada a traves de la qual s’accedeix a una galeria de la mateixa amplada, que condueix a una petita sala. És en aquest espai on es conserva el sediment d’on provenen les restes de cultura material recuperades durant les prospeccions realitzades per Josep Gallart i que estan dipositades al Museu Municipal de Mediona.
En concret es van recuperar algunes restes humanes, macrofauna, i també restes ceràmiques a mà possiblement del neolític i edat del bronze, així com altres fragments de ceràmica medieval i de cronologia indeterminada. Per tant tot i que de forma discontinua sembla que el lloc, va tenir ocupació en diferents moments històrics. La presència de restes humanes també pot suggerir que va tenir funcionalitat funerària en algun moment indeterminat, a banda de lloc d’hàbitat.
La falta d’intervencions arqueològiques impedeix aprofundir en el coneixement de la seqüencia ocupacional de l’indret.
Pel que fa al nom de les coves, sembla que el criteri de nomenclatura, que en algun cas ha portat confusió, ha sigut el de la grandària i no tal vegada el més lògic de la horitzontalitat. La Cova gran és la A, la mitjana és la C i la petita és la B.
Conjunt format per tres coves (A, B i C) de les quals, l’única amb restes arqueològiques és la C. A banda de la seva importància patrimonial i cultural destaquen pel seu valor paisatgístic, geològic i espeleològic. Es troben dins el Pla Especial d’interès naturals (PEIN) de les Capçaleres del Foix.
Història
Malgrat l’indret és força conegut, no és fins la segona meitat del segle XX que es té la primera cita. L’any 1953 apareix una nota a la biospeleològica del Dr. Francesc Español, que l'havia visitada el 18 de febrer del 1934.
L’any 1974 Àngel Lagar corroborà oralment l’existència d’altres cavitats, visitades per ell mateix l’any 1957. La cova ha estat topografiada dues vegades, una el 1977 per la SIE (Secció Investigacions Espeleològiques) del CEA (Centre Excursionista Àliga), però resta inèdita i l’altre l’any 2005 per un equip de l’ERE (Equip de Recerques Espeleològiques) del CEC (Centre excursionista de Catalunya).
La cova va ser prospectada externament per Josep Gallart de l’Associació d’Estudis Culturals i Científics de Mediona.
Bibliografia
PINTA RODRIGUEZ, J. de la. "Repertori de cavitats d'interès arqueològic". Exploracions. 7, p.17.
VIRELLA BLODA, J. (1978) "Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques". Actes XIX Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos (Vilanova i la Geltrú, 25-26 d'octubre 1976). p.220. Reeditat a Miscel·lània Penedesenca, vol. I (1978), p. 264
Rafecas, Eduard (1995).- Mediona. Guia d'esports a la natura. 74 pp + mapa. Ajuntament de Mediona.
VIRELLA BLODA, J. "Habitacles troglodítics". Miscel·lània Penedesenca. III.
