Cortielles
Sant Julià de Cerdanyola

    Berguedà
    Solana de Cortielles

    Coordenades:

    42.22769
    1.93063
    411753
    4675610
    Número de fitxa
    08903 - 183
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Medieval
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIII-XX
    Estat de conservació
    Dolent
    En ruïnes
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    00DG17E00DG17E
    Autoria de la fitxa
    María del Agua Cortés Elía. OPC

    En una zona de bosc elevada hi ha les restes de dos edificis de planta rectangular, possiblement un devia ser l'habitatge i l'altre la pallissa. Queden les restes d'alguns murs d'uns dos metres d'alçada, però que deixen constància de que es tractaria d'una masia de gran volum. Els murs són de paredat, amb la part baixa ben disposada i les cantoneres escairades. Conserva alguna obertura amb llinda de fusta. L'edifici que devia ser el principal era de planta rectangular, conserva l'alçada dels murs fins a les obertures del pis superior i no conserva restes de la teulada; a les ortofotos es pot intuïr que tenia tres cossos. L'altre edifici també és de planta quadrada i està en pitjor estat. Tot el conjunt es troba cobert de vegetació.

    Es troba dins el terme del PEIN Serra de Catllaràs. Imatges del Catàleg de Masies.

    Cortielles és una de es cases més antigues del terme tot i que es desconeix el moment de construcció (AA.DD.: Pedrals, 1998: 82). Des dels inicis la casa estava sota la influència de la parròquia de Sant Julià que depenia del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, a la que havia de pagar les primícies i la tercera part del delme. Possiblement fou un dels 10 masos que formaren part de la dotació del monestir de Sant Llorenç prop Bagà al Bisbat d'Urgell el 983, tal i com consta a l'acta de consagració de la catedral de La Seu d'Urgell (Baraut, 1978). Desconeixem si alguna de les persones esmentades als fogatges de 1497 i de 1553 seria el propietari d'aquesta casa. A partir de 1722 el domini sobre el poble passà de Sant Llorenç als hospitalers, ja que en els seus censos hi consten 12 masos durant algun temps, entre ells Cortielles. El 1747 passa a ser administrat de nou per la comunitat benedictina de Lleida, com consta al seu capbreu on es recullen 30 cases (AA.DD.: Pedrals, 1998: 83-84). La casa no apareix al "Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra" de 1856, possiblement perquè ja no hi viuria ningú, però si apareix en l'ortofoto de l'any 1956, fet que mostra que encara es trobava dempeus tot i que en poc temps devia començar a ensorrar-se degut a l'abandonament.

    DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola.
    "Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra" Libro 63, 1856. Arxiu Comarcal de Berga.
    SERRAIMA MILIAN, Lupe (2013) Pla Especial de Catàleg de Masies, cases Rurals i altres edificacions. Text refós. Diputació de Barcelona i Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. Aprovat per la Generalitat de Catalunya 11/4/2014.