Cortal de Tubau
Sant Jaume de Frontanyà

    Berguedà
    El Cortal de Tubau es troba a la zona de Tubau. Al NO es troben els quintars de Tubau; al N, els rasos de Tubau; a l'E, el quintà de Currubí; al SE, el quintà de Caselles; al S, la baga del Molí i al SO, les masies del Prat.
    Emplaçament
    Accés a partir d'un camí secundari del camí de Tubau, un cop passada la casa de Tubau.
    1136

    Coordenades:

    42.20165
    2.04717
    421338
    4672605
    Número de fitxa
    08216 - 23
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Modern
    Segle
    s.XVIII
    Estat de conservació
    Dolent
    Edifici ruïnós.
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent


    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad.: 08215A00400015
    Autoria de la fitxa
    Lluïsa Vilalta Pérez

    Les restes del Cortal de Tubau mostren una edificació de dos cossos, d'uns 225 m2 que es troba bastida adossada al marge del terreny per la part posterior. L'estat actual d'enrunament fan difícil l'identificació dels diferents espais. L'edifici principal té planta rectangular d'un sol nivell, amb un annex al costat SO de planta quadrada. La coberta seria a doble vessant amb teula àrab, amb el carener paral.lel a la façana principal, que s'obriria a migdia. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats i a les cantoneres, carreus més ben acabats. 

    En la documentació escrita, la masia apreix citada com a Curtal, Cortal o Portal.

    Històricament, els cortals eren finques (formades per una masia, construccions annexes i terrenys) dedicades a l'agricultura o la ramaderia. La paraula cortal deriva del mot llatí curtis que, entre altres, defineix un espai tancat per guardar-hi el bestiar. Es tenen notícies de l'existència de cortals ja en el segle XIV, i és molt probable que encara datin de més antic.

    Les edificacions dels cortals primerencs estaven formades per la casa pròpiament dita, la jassa i el corral. La jassa era una construcció de forma allargada i tancada per tres murs, mentre que la quarta paret, orientada al sud, restava oberta. Era l'edifici destinat a guardar-hi el bestiar boví. El corral, en canvi, estava tancat pels quatre costats i només tenia una porta orientada al migdia i estava destinat a tancar-hi el bestiar oví.

    Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007.

    Durant segles, la petita parròquia de Sant Esteve de Tubau era formada pel mas Tubau, el Cortal de Tubau, el Ras de Tubau (abandonada a inicis del s. XIX), el Molí de Dalt o de Tubau, el Molí de Baix o Molinot, Cal Roma i Cal Pó dels Jeps (més tard coneguda com Cal Jep), totes propietat de la família Tubau. 

    En un capbreu del priorat de Sant Jaume de Frontanyà del 1790, conservat a l'Arxiu Comarcal del Solsonès, Antoni Tubau i Orriols, hereu del mas Tubau, confessa tenir, entre altres béns immobles, "la Casa, Mas i Heretat Tubau, habitada y affocada, antiguament anomenada Rigolf, junt ab los masos Quintana, de la Querosa, de la Canal, del Coll y de la Llossada, deshabitats i rònechs". També confessa tenir "dos casas nomenadas lo Cortal de una y lo Ras de altra, habitadas y affocadas, y umn Molí Fariner".

    Els Tubau ja apareixen al fogatge de l'any 1497 i diversa documentació al llarg dels segles, situa els Tubau com una de les famílies més pròsperes de la zona. 

    Segons l’inventari de béns atorgat l’any 1714 per Marianna Orriols, vidua de l’hereu Jaume Tubau i València, sabem que els Tubau eren propietaris del Cortal de Dalt i el Cortal de Baix, antic molí medieval o Molinot, (APSJF 1714) habitades per les famílies Puig i Rafart, així com una casa anomenada “el Ras de Tubau” (ACS 1790).

     

     

     

     

     

    APSJF (1714) Testaments s. XVIII, núm. 12-a.

    ACS (1970), Cabreu del terme i parròquia de Frontanyà, núm. 588.

    AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra.

    LOZANO, E. (2017) El Molí de Tubau a través de la documentació. Estudi històric: Sant Jaume de Frontanyà, segles XVIII-XX. Sense publicar.