Convent de les Escolàpies Olesa de Montserrat

    Baix Llobregat
    C/ Santa Paula de Montal, núm. 6
    114

    Coordenades:

    41.54529
    1.89503
    407840
    4599882
    08147-72
    Patrimoni immoble
    Edifici
    Contemporani
    Eclecticisme
    XIX-XX
    Bo
    Inexistent
    Fàcil
    Religiós
    Privada
    Institut de les Filles de Maria de les Escoles Pies (Escolàpies). C/ Santa Paula de Montal, núm. 6
    Jordi Piñero Subirana

    L'edifici del convent de les escolàpies inclou la residència de les monges, l'església i l'escola. Es tracta d'un conjunt de dimensions considerables, amb un interès arquitectònic desigual, ja que ha sofert successives reformes i remodelacions. Consta de diferents cossos que es distribueixen actualment en dos costats del pati de l'escola, en un terreny amb un desnivell pronunciat, de manera que tot el conjunt queda elevat en relació amb el carrer de la Riera. Els cossos més antics són la residència de les monges (situat a l'angle nord-oest) i l'església (al costat nord-est). L'any 1961 l'edifici va reformar-se i s'amplià amb un nou cos, al sud-oest, amb una planta que adopta en un dels angles una forma de quart de cercle. Més recentment, les dependències de l'escola han estat allargades per la part de llevant i s'han construït de nou els dos pisos superiors.
    La façana principal de l'edifici és historicista d'inspiració neoromànica, però els elements que la composen són força senzills. Té un portal i, a la planta baixa i primer pis, diverses finestres amb arc de mig punt, mentre que la planta superior ja és sobrealçada. L'església, adossada a aquesta façana de manera que fa un reclau en el carrer, segueix el mateix estil i és una mica més elaborada. L'interior de la residència ha estat molt reformat i conserva només en part les característiques arquitectòniques originàries. Com a element d'especial interès es conserva la cel·la on va morir la fundadora de les escolàpies, Paula Montal.

    Paula Montal i Fornés (Arenys de Mar 1799 - Olesa de Montserrat 1889) fou la fundadora de l'Institut de les Filles de Maria de les Escoles Pies (les Escolàpies), una congregació inspirada en l'obra de sant Josep de Calassanç i en els pares escolapis que, durant el segle XIX, fou de les que més va expandir-se en l'àmbit de l'ensenyament femení. Durant el període de 1829-1859 Paula Montal va realitzar una intensa activitat i fundà personalment set escoles. El col·legi d'Olesa de Montserrat, inaugurat el 15 de desembre de 1859, va ser la setena de les fundacions fetes per Paula Montal i l'última que va realitzar ella directament. A Olesa les escolàpies van cobrir la plaça d'escola pública per a nenes, ja que l'Ajuntament tenia dificultats per complir amb la llei, que obligava a tenir dues escoles, una per a nens i una per a nenes. En un principi l'emplaçament era a la Plaça Nova, i després en una casa del carrer Ample (la número 50, actualment ensorrada). Al cap de pocs anys, gràcies a una donació van traslladar-se a una casa pairal que ja apareix documentada l'any 1771. Posteriorment la casa va reformar-se i es construí l'actual edifici, d'estil historicista. L'any 1929 s'ampliaren les instal·lacions i es construí un segon pis. D'aquesta manera es disposava de més espai per a acollir noies internes. Durant 30 anys, Paula Montal va residir en aquest convent d'Olesa, ja que era el seu preferit, fins el dia de la seva mort, esdevinguda el 26 de febrer de 1889. Inicialment el col·legi era només per a nenes, fins l'any 1950, quan es va convertir en mixt, però els nens ocupaven un espai separat. L'any 1961 s'hi va fer una important reforma i ampliació, i la residència augmentà amb 20 noves cel·les, que servien per acollir practicants com a casa d'exercicis. Més recentment, el convent s'ha especialitzat com a lloc de residència de les monges de major edat.
    L'any 1983, durant el procés de beatificació de Paula Montal, les seves restes, que es trobaven al cementiri municipal, van ser identificades i dipositades en una arqueta, situada sota l'altar de l'església. Santa Paula Montal va ser canonitzada l'any 2000 pel Papa Joan Pau II.

    COBOS, Josep M (1994). Olesa al segle XIX. Col·lecció vila d'Olesa, 4. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 245
    LABARTA, M. Lluïsa (1985). Summarium de la vida, virtudes y fama de Santidad de la Sierva de Diós Paul Montal Fornés. Roma.
    MARTÍNEZ NOGAREDA, E (2000). L'Abans. Olesa de Montserrat. Recull gràfic. 1875-1965. Ed. Efadós, p. 84-90