Convent
Santa Maria d'Oló
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa emplaçada al nucli antic d'Oló (Dalt del Poble) que al tombant de segle XX es transformà en convent de monges i, des de fa uns anys, torna a ser una casa particular. És una edificació de planta irregular entre mitgeres, i consta de planta baixa més dos pisos. Fruit de l'adequació com a convent l'edifici va adquirir unes característiques arquitectòniques pròpies de principis del segle XX, amb unes sèries de finestres regulars emmarcades amb maó. La façana principal, encarada al carrer Sant Antoni, queda retallada pel fort pendent que fa aquesta via. La paret no és ben recta, sinó que fa un lleuger gir per adaptar-se al traçat sinuós del carrer. La porta principal es situa en un queixal que l'edifici fa a ponent, i dóna accés directament a la planta intermèdia. A l'extrem est hi ha una altra porta que dóna accés a la planta inferior. Els murs són de maçoneria, a pedra vista, i les tres plantes queden separades per una fina cornisa de maó.
Informació facilitada per Josep Canamasas Güell
Història
Originàriament en aquest indret hi havia una casa particular que formava part ja de l'àrea més exterior del recinte murallat de Dalt del Poble. Aquest sector es devia edificar al segle XVII. Al tombant de segle XX la casa es transformà en convent de monges quan es va donar compliment a un llegat testamentari de mossèn Jacint Vilar, que devia ser originari del poble. El 1892 es comprà la casa per 400 pessetes, i va caldre fer-hi una reforma en profunditat. El 1901 s'hi va establir la Congregació de Germanes Terciàries Descalces del Carme, fins el 1914. Durant els anys de la Segona República s'hi va hostatjar la Congregació de Germanes Missioneres dels Sagrats Cors de Jesús i Maria, d'origen mallorquí. S'hi van estar fins el 1946. Aquesta comunitat estava formada per quatre germanes que oferien ensenyament privat per a les nenes. Cal dir que a Oló ja hi havia una escola municipal, tant de nenes com de nens.
Després de 1946 ja no hi va haver més monges. El convent va servir aleshores de residència dels vicaris (que abans s'estaven a la Rectoria) o d'alguna família sense recursos que arribava a la població. El 1959 s'hi va posar una guarderia, que era finançada per una fundació. Se'n va fer càrrec Pilar Farré, que vivia a cal Manel. Més tard es transformà en la Llar d'infants el Cuc, de gestió municipal, i des de principis dels anys 1970 es traslladà a les antigues escoles, a la Plaça de Baix. A la dècada de 1980 la parròquia va vendre l'immoble a uns particulars.
Bibliografia
FERRER, Llorenç i altres (1991). "Època moderna i contemporània", Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 141-142.
