Casa emplaçada al nucli antic d'Oló (Dalt del Poble) que al tombant de segle XX es transformà en convent de monges i, des de fa uns anys, torna a ser una casa particular. És una edificació de planta irregular entre mitgeres, i consta de planta baixa més dos pisos. Fruit de l'adequació com a convent l'edifici va adquirir unes característiques arquitectòniques pròpies de principis del segle XX, amb unes sèries de finestres regulars emmarcades amb maó. La façana principal, encarada al carrer Sant Antoni, queda retallada pel fort pendent que fa aquesta via. La paret no és ben recta, sinó que fa un lleuger gir per adaptar-se al traçat sinuós del carrer. La porta principal es situa en un queixal que l'edifici fa a ponent, i dóna accés directament a la planta intermèdia. A l'extrem est hi ha una altra porta que dóna accés a la planta inferior. Els murs són de maçoneria, a pedra vista, i les tres plantes queden separades per una fina cornisa de maó.