Contrapès de premsa de cal Companyó
Guardiola de Berguedà

    Berguedà
    Al costat de la casa de cal Companyó.
    Emplaçament
    Al costat de Cal Companyó. Ctra. B-400 Pk, 2'5 hi ha una pista a l'esquerra que va a la casa
    872

    Coordenades:

    42.24404
    1.89708
    409008
    4677461
    Número de fitxa
    08099-46
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Medieval
    Segle
    X-XII
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08098A00600052
    Autoria de la fitxa
    Pere Cascante i Torrella

    Es tracta d'una pedra d'uns 40 cm d'alt per uns 90 de llarg i uns 270 kg de pes amb una forma trapezoïdal que a la part superior i central hi ha un orifici o encaix formant una mena de rombe amb els angles arrodonits i amb uns 30cm de llarg per un 15 cm d'ample. N'hi ha una de similar a la zona del Vilà dins al mateix terme municipal de Guardiola, a la casa de "la talaia" a prop de Terradelles (Bagà) a la casa de la Creu de l'Om de Bagà, a Sant Sebastià (Bagà) al Puig (Gisclareny), a la Vinya Vella (Bagà) i també a la zona del Bac Extremer (Bagà). Altres exemples s'han trobat a Avià, Montmajor, Viver i Serrateix, Navès i pla del Bages. Es tracta de pedres emprades per a fer contrapès en el premsatge del vi.

    Aquest tipus de contrapès de premsa segons els germans Corominas i Camp presenta una certa evolució al llarg del temps i si bé en un principi eren de la forma que s'ha descrit en aquesta fitxa (Tipus A) aniran evolucionant esdevenint unes formes més aviat cilíndriques (Tipus C). La finalitat del forat era suportar el cargol de la premsa que a continuació sostenia una gran biga de fusta i en l'altre extrem hi havia el recipient per a l'obtenció del vi. El cargol de la premsa "torcularius" tal i com es coneixia a l'època romana anava encaixat a la pedra del contrapès que s'accionava mitjançant una manivela que controlava el premsatge del raïm. Aquest tipus de premsa va ser molt estès al llarg de l'alta edat mitjana i posa en èmfasi la importància del vi a la vall del Bastareny.

    Segons l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (983)s' esmenten algunes donacions d'alous o zones de vinya al terme de Brocà com seria el cas de Clarà, Cercuneda, Vilella, Bagà, Osormeu que ens posen en evidència la importància del seu cultiu en aquesta vall. De fet la situació orogràfica de Brocà i la seva climatologia en llocs més aviat secs i àrids fan ideal el cultiu del vi i provoca que sigui un lloc molt apropiat per aquest tipus de cultiu més propi de les zones del Baix Berguedà, Bages i Solsonès. La toponímia de la zona "Vinyet, vinya vella, vinyassa, solà de Clarà" ens recorda la importància d'aquesta antiga activitat agrícola que ens va sumada a la localització d'aquest tipus de pedres arreu del territori.

    BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p.70-80. RAMON I JAUME COROMINAS I CAMP ( 2017). Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Centre d'Estrudis del Bages.