Conjunt plaça Jacint Verdaguer

Capellades

Des de l'Edat Mitjana la "Plaça de Missa" es va convertir en el primer eix urbanístics de la vil·la. Existeixen diferents explicacions sobre el seu origen, vinculat a la sagrera creada al voltant de Santa Maria. Aquest nucli va anar adquirint durant els segles XII i XIII.

Segons el Capbreu de 1411, s'hi trobaven les cases o hospicis d'Esteve Oller (possiblement el més gran de Capellades aleshores), de Bernat Musarró i Ferrer Súria. D'època incerta en la ubicació de la Casa de la Vila, tot i que ja hi era a començaments del segle XVII, esdevenint una mena de continuació del temple, tot tancant la plaça. També s'hi van anar localitzant en aquest espai cèntric diferent serveis: el pallol, la carnisseria, l'hostal, el rentador públic, etc.

També a partir del segle XVII està documentat el seu ús es diferents activitats de lleure (balls, comèdies, etc.) i polítics (eleccions de jurats, reunions del Consell, etc.).

Especial atenció mereix la celebració del mercat setmanal dels diumenges. Simptomàtic de la centralitat comercial de Capellades fou l'existència d'un mercat setmanal on els pagesos de la zona venien la seva producció, que va anar agafant impuls durant el segle XVIII. Especialment important era la venda de verdures produïdes a la vila. Hi havia una creixent lluita entre els hortolans per aconseguir determinats llocs al mercat. El 1863, l'Ajuntament va intervenir
davant de les desavinences en la posició que s'havia d'ocupar. A partir de llavors es va establir un ordre fix. Els intents de canvi del mercat setmanal es van repetir en els anys finals del segle XIX i inicials del XX.

A la segona meitat del segle XIX va començar a perdre la centralitat com a espai residencial. Tot continuant amb la seva secular funció, a la plaça Major es van anar concentrant una part important dels comerços de Capellades, especialment destacable era la presència d'establiments d'importància com la farmàcia, etc.

Encara avui en dia, a la plaça, hi ha la farmàcia i un negoci de ferreteria. També la Plaça des d'antic ha estat centre d'importants celebracions religioses o profanes (carnestoltes, ballades del Dansot, etc.). Per exemple, tradicionalment ha estat i encara és el lloc de la tradicional ballada de sardanes.

A la plaça Major hi havia una de les principals fonts de la Vila: la de Sant Magí, situada prop de la cantonada amb el carrer del Pilar. L'estructura urbanística de la plaça no va tenir excessius canvis durant segles. Amb aquest objectiu, el ple de 31 d'agost de 1882 va resoldre formar una comissió per reformar la Plaça Major. El 19 de febrer de 1915, se li va donar el nom de plaça de Mossèn Jacint Verdaguer. L'acte d'inauguració de la placa amb el nou nom es va dur a terme el dia de Pasqua Granada, el 23 de maig, de 1915.

Als darrers anys del segle XX es va produir el darrer gran canvi en la configuració de la Plaça. A inicis de la dècada de 1990, es va procedir a enderrocar un antic edifici que feia cantonada amb el carrer Fossar i el 2004-2005 es va fer el mateix amb les dues cases veïnes. D'aquesta manera es va reformular la totalitat d'un sector de la plaça. A finals de 2006, es va iniciar l'enderroc de l'antic cafè Catalunya per procedir a la construcció de la nova biblioteca municipal, tot conservant en els seus baixos l'antic safareig. Amb motiu d'aquestes obres, es van localitzar tombes medievals.

Problemes amb la constructora van fer que no es reprengués la construcció fins als darrers mesos de 2008 i inicis de 2009.