Conjunt de cases a la Plaça Jacint Verdaguer
Capellades

    Anoia
    Plaça Jacint Verdaguer, 6, 7, 8
    Emplaçament
    És la plaça principal de la localitat i el centre del nucli històric
    317

    Coordenades:

    41.53116
    1.68594
    390376
    4598557
    Número de fitxa
    08044 - 226
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Conjunt arquitectònic
    Medieval
    Modern
    Popular
    Segle
    XIV
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BCIL, PGOU 1986
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    0487006CF9908N, 0487007CF9908N, 0487008CF9908N
    Autoria de la fitxa
    Juan Garcia Targa

    Edificis d'habitatges i comerç entre mitgeres de la façana de ponent de la plaça, són de planta baixa i tres plantes pis, els núm. 6 i 8 cobertes amb teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana, acabades amb ràfec recolzats en carteles, canal i baixant fins el forjat de planta baixa, la núm. 7 amb coberta plana, limitada per una balustrada on es recolzen tres pilars que conformen una simple pèrgola. Les façanes de les cases núm. 6 i 7 estan composades segons dos eixos, la núm. 8 amb quatre eixos. Les obertures de les tres cases són de proporció vertical, protegides les núm. 6 i 8 amb persianes de corda i la núm. 7 amb
    persiana enrotllable i de corda, els balcons protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals. Les façanes estan revestides amb estuc de colors ocre i verd clar. Les obertures de les plantes baixes han estat modificades per adaptar-les a nous usos.

    Conjunt urbà de tres cases d'origen medieval, canvis al segle XIX i reformes segle XX. Formant part del primer espai públic de la població, entorn del qual ha esdevingut el centre econòmic, religiós, social, cultural i lúdic per un conjunt d'edificis representatius de l'arquitectura d'autor, presidits per l'església parroquial. La majoria dels immobles actualment tenen una doble funció, com a habitatge i com a comerç.

    Les tres cases ocupen un dels primers espais urbanitzats del nucli urbà de Capellades durant l'edat mitjana tan com s'esmenta en la documentació de l'època referint-se a l'Església a inicis del segle XV hi havia els "hospicis" de Bernat Musarró, Ferrer Súria i Esteve Oller. De fet, la Canaleta limitava per ponent el nucli urbà de Capellades. Ja en aquella època es va mostrar la creixent centralitat d'aquestes edificacions, i del conjunt de la plaça.

    La importància comercial d'aquesta zona es va anar incrementant, reforçant la derivada de l'existència del mercat dels diumenges. Segons la imatge gràfica realitzada per Rómulo Zaragoza, el 1851 aquests espais ja estaven construïts.

    L'actual número 6, és resultat de la fusió de dues edificacions preexistents (el 6 i el 7 segons el Registre Fiscal de 1906). Segons el 1906, era propietat d'Antoni Llopart (La Torre de Claramunt) i tenia 25 m². El 1916 en va fer inventari Joan Llopart Domènech i el 1952 la va adquirir Antoni Girbau Prats.

    La llavors número 7, el 1894 ja era ocupada per Isidre Gabarró Iglesias. El 1906 era propietat de Pere Gabarró amb la seva família, dedicat al comerç. Altres propietaris de l'immoble també s'han dedicat al comerç.

    L'actual numero 7, a principis del segle XIX era propietat de la família Saló. Així constava una casa amb aquesta ubicació al Capbreu de 1805, que era propietat de Salvador Saló. Josep Saló, farmacèutic, la va vendre . Aquest espai va ser la farmàcia familiar dels Sabater fins el 2005, en què es varen traslladar a la mateixa plaça a un altre espai.

    Els llavors número 10 i 11, ara número 10, eren propietat de la família Saladrigas. Al capbreu de 1805 ja apareix una casa a nom d'Antònia Talavera, vídua de Josep Saladrigas (fabricant de draps), reconvertits a la manufactura paperera. Altres propietaris il·lustres va ser els Marra antics fargaires reconvertits a paperers. Entre els seus actius immobiliaris a Capellades cal comptar amb el molí de Cal Titllo. El seu propietari, a inicis dels segle XX, era Josep Marra Almirall. El 1910 torna aparèixer a nom d'Antònia Saladrigas Bernadet.

    Desprès de diversos propietaris, ambdues cases foren adquirides el 1936 per Joan Esquirol. El darrer dels espais, l'antic 11, era el conegut Cafè de la Parra, ocupat en diferents èpoques per cafeters-arrendataris.

    GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. "El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques", Història de Capellades (títol provisional).

    MUSET PONS, Assumpta. En premsa. "Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament", Història de Capellades (títol provisional).

    SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma

    TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. "El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic", Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional).

    VIVES I TORO, Eduard. En premsa. "L'edat mitjana: territori i orígens d'una identitat", Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional).

    ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA

    ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES

    ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER