Durant el segle XX la indústria del guix anà prosperant molt degut a l'augment de la construcció. Fins al 1940 eren moltes les petites fabriquetes de guix que hi havia al terme. Aquestes, poc a poc van anar patint un procés de concentració fins que a la dècada dels anys cinquanta del segle XX, es van fusionar en quatre grans fàbriques. Cadascuna d'elles tenia en exclusiva l'explotació d'una cantera. Així, el pèlag anomenat Torrello era explotat per l'empresa Mirabent S.L. El pèlag de la Coma era explotat per Yesera de Vilobí. El pèlag Montserrat, era explotat per l'empresa Roig i Moratal S.L. I el pèlag anomenat La Nueva, era explotat per l'empresa Ines Domènech. Algunes d'aquestes fàbriques tenien el pèlag arrendat, d'altres el tenien en propietat. Cap al 1960 es va produir una nova fusió, donant com a resultat dues empreses anomenades Yesos de Vilobí i Gyps S.A. Aquestes dues empreses es van tornar a fusionar l'any 1967 en una gran firma anomenada Vilovigyps, S.A. , propietat d'una empresa britànica, que agrupava altres explotacions guixeres de Catalunya i Espanya com la de Santa Maria de Montbuí (Anoia) i Sorbes (Almeria). Fins aquests moments el procés de fabricació del guix era encara molt artesanal a base de forns de llenys. Va ser en aquests moments (1966) quna es van introduir els forns rotatius. Aquesta empresa va funcionar fins els anys noranta, en què va ser tancada definitivament. Donava feina a unes 85 persones, i fabricava una variada gamma de productes destinats a paraments interiors, ornamentació, escultura, fabricació de motlles, guix de pintor, coles, adobs per l'agricultura etc... L'empresa encarregada de la seva explotació era Vilovigyps S.A., que el 1993 es converteix en Iberplaco S.A.
El 1998 l'empresa propietària era Iberyeso Med. S.A. que posseïa tres de les pedreres de guix. Aquest any, l'explotació del guix s'abandona i els edificis industrials es tenquen.