Conjunt industrial del Molí Olesa de Montserrat

    Baix Llobregat
    Polígon industrial CATEX-Molí
    Des del carrer del Pogrés, passant sota la ctra. C-55
    74

    Coordenades:

    41.53644
    1.89195
    407570
    4598902
    08147-76
    Patrimoni immoble
    Conjunt arquitectònic
    Contemporani
    XIX-XX
    Regular
    L'estat de conservació de les naus és desigual. Algunes presenten un cert estat de degradació.
    Legal
    Pla Especial Protecció Olesa M (14/06/94)
    Sí: IPIC 111
    Restringit
    Productiu
    Privada
    Immobiliaria Catalana Textil, SL. Pg. Progrés, s/n
    Jordi Piñero Subirana

    Conjunt industrial format per la Fàbrica Vella del Molí, junt al que resta de l'antic molí de Gualba, així com altres naus industrials construïdes entorn de 1923, les quals formen part d'un polígon industrial que a partir de 1981 s'ha ampliat amb altres naus modernes. El conjunt forma un recinte tancat, al qual s'hi accedeix a través d'un edifici de recepció. El sector de ponent del polígon és ocupat per un complex amb diverses naus que, en la seva major part, han estat aixecades a la dècada de 1920 i ampliades els anys posteriors. Es tracta de naus de grans dimensions, d'una sola planta, que segueixen un estil arquitectònic força unitari, jugant amb elements de composició com ara les cornises o el ritme de les obertures, cosa que dóna al conjunt una certa qualitat arquitectònica. Es conserva també una xemeneia (inclosa en al Catàleg del patrimoni arquitectònic d'Olesa com a pertanyent a l'antiga Indústria Olesana, S.A.) i una altra xemeneia pertanyent a la Fàbrica Vella del Molí.

    Antigament en aquest indret hi havia el molí d'Olesa. La primera notícia és la concessió de les aigües del riu Llobregat a favor de la vila d'Olesa, en un establiment fet a l'any 1647. Una mica més tard, el 1676 el batlle general de Catalunya va concedir a la vila permís per la construcció del molí.
    El 1695 l'Ajuntament va cedir el molí, que estava a mig construir i havia sofert desperfectes a causa de diverses riuades, a Bartomeu Minuart. Els veïns d'Olesa tenien l'obligació d'anar a moldre el gra a aquest molí. El 1795 els hereus de Minuart eren Francesc i Maria Gualba. Al segle XVIII aquesta família va donar nom al molí, i durant aquesta època s'hi van instal·lar batans. El 1865 els hereus de Minuart vénen el molí a Jaume Bernadas. Durant el segle XIX el molí va passar per diverses mans. El 1922 fou aportat per Comercial Anónima Vilà a la Indústria Olesana S.A. Cap a l'any 1946 aquesta societat decidí tancar el molí i construir-ne un de nou al final del Passeig del Progrés, on hi ha el Grup Escolar. Anteriorment, en l'emplaçament de l'antic molí s'hi havia instal·lat una fàbrica, coneguda com el Molí.
    Sobre la fàbrica del Molí, cal dir que la va fundar l'industrial de Barcelona Josep Cuspinera. L'any 1880 consta que tenia 1.000 fusos, mentre que el 1906 ja arribava als 5.488. Als inicis funcionva com una nau on es llogava l'energia a tercers, en aquest cas hidràulica i de vapor. Aquesta última amb una força de 6.000 kg. Entorn de 1923 van entrar nous inversors a l'empresa, com els Vilà, de Barcelona, i la raó social es convertí en Indústria Olesana S.A. De llavors endavant la fàbrica s'ampia amb la construcció de noves naus. Durant les dècades de 1940 i 50 l'empresa va aprofitar el moment de gran expansió del tèxtil i continuà ampliant el conjunt, on hi van arribar a treballar unes 1.000 persones. Era l'empresa que ocupava més olesans, després de la colònia Sedó (en terme d'Esparreguera). Amb la crisi dels anys 70 tot el complex va haver de tancar. L'any 1981 fou adquirit per Immobiliària Catalana Tèxtil, empresa que des d'aleshores ofereix naus a lloguer. En els darrers anys s'ha reurbanitzat el conjunt i s'ha ampliat amb noves naus al sector de llevant.

    Anònim (1990). "El nostre molí", a Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Butlletí mensual, núm. 49 (desembre).
    COBOS, Josep M (1994). Olesa al segle XIX. Col·lecció vila d'Olesa, 4. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 94-99; 115-138
    COBOS, Josep M (2006). Pagesos, paraires i teixidors al Llobregat montserratí. 1550-1850. Col·lecció vila d'Olesa, 12. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 268
    GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxes B-41 i B-42