Conjunt escultòric de l'església de les santes Juliana i Semproniana

Sant Adrià de Besòs

Dins l'església de les santes Juliana i Semproniana hi trobem una sèrie d'elements escultòrics elaborats per l'escultor suís Charles Collet. Es tracta dels capitells de les columnes que separen la nau central de les laterals, els relleus del Sagrari, la Portalada dels pagesos, els estels i una motllura (en algun text es parla de llinda). Els capitells rematen les deu columnes de l'església. Són de planta trapezoïdal i fets de pedra artificial (argamassa encofrada amb motlle i acabada de cisellar en desencofrar-la). Hi trobem dos models diferents, que es van alternant a cada filera de columnes: un model mostra dos paons amb una palmera al mig, amb les cantonades formades per llurs cues, i en l'altra apareixen dos coloms amb un brot de raïm tant al mig com a les cantonades. La Portalada dels pagesos és la peça més important del conjunt segons experts en art. Per les seves dimensions i per la diversitat de motius representats. S'ubica en un extrem de la nau lateral dreta i emmarca una porta, en l'actualitat cegada. Esta feta de gres i dedicada al món de la pagesia. Es divideix en tres seccions: la base, on apareixen àngels a l'esquerra i dimonis a la dreta, la part central, amb els dos sants representants de la Pagesia (Sant Antoni Abat a la dreta i Sant Isidre a l'esquerra) i l'arc superior, amb motius simbòlics de plantes a l'esquerra i d'animals a la dreta, coronat al centre per una creu. Totes les seccions menys les dels sants estan fetes emprant una tècnica de relleus refosos a la manera de l'antic Egipte, amb la forma enfonsada i els seus punts més alts al nivell de la superfície del material, conservant sempre el seu pla. Els dos sants, en canvi, estan fets amb la tècnica tradicional del relleu. S'exhibí en una de les exposicions d'art sacre realitzades a Barcelona entre el 27 de maig i l'1 de juny de 1952, en el marc del XXXV Congrés Eucarístic Internacional, concretament a l'antic polvorí de la Ciutadella, avui Parlament de Catalunya. Distribuïts pel sostre tant d ela nau central com de les laterals, hi trobem plafons fets amb gres amb la representació d'un estel de vuit puntes. El màxim dignatari de l'església bizantina, segons la litúrgia ortodoxa, duia una capa tatxonada d'estels, doncs representava que carregava la volta celestial sobre les espatlles. El que els textos anomenen llinda seia una motllura que ressegueix el perímetre interior del temple a l'alçada del naixement de les bigues de les naus laterals. Està feta amb gres, com els estels, amb seccions curtes que es van ensamblant una al costat de l'altra. Mostra un disseny geomètric simple, que facilita la seriació. Finalment, els relleus del Sagrari, ubicat darrera l'altar, en el presbiteri. A la base del Sagrari trobem un conjunt de tres pedres gravades: al centre, una pedra trapezoïdal mostra una muntanya o carena de cinc cims de la qual brolla una generosa deu d'aigua, de la qual s'abeuren, a banda i banda d'aquesta pedra central, dos cérvols. Una biga de fusta separa aquest conjunt d'una pedra rectangular calçada sobre el mateix sòl de l'església, al centre de la qual hi trobem gravat l'Agnus Dei.