La Ciudad Satélite Riera Marsà, popularment coneguda com "el Polígono", es va inaugurar oficialment el febrer de 1965, però de fet les obres per construir els primers blocs daten de 1962. Es tracta d'un exemple més de la tendència que va sorgir als anys 50 d'escampar per Catalunya polígons industrials amb habitatges annexos per reduir els desequilibris territorials i alliberar Barcelona de la congestió. El que feia singular el de Montornès va ser que fos l'únic polígon-ciutat d'iniciativa completament privada. Tot va començar amb la implantació del complex industrial a la plana del marge dret del riu Mogent. Promogut pel propietari de bona part d'aquesta plana, va iniciar-se amb la construcció de les empreses CYDSA i Hamol a partir de 1958 i va prendre embranzida amb la inauguració oficial, el juliol de 1962. Per a les famílies treballadores es preveia construir més de tres mil habitatges, però finalment només se'n van enllestir un miler. Tot i això, l'arribada d'immigrants procedents del sud de l'Estat va ser tan ingent que l'any 1970 la població d'aquest nou nucli superava en més de mil habitants la del centre històric de Montornès. Aquesta colònia industrial del segle XX havia de ser un complex residencial modèlic amb tots els serveis imaginables, però tot va quedar a mitges. La crisi del petroli de 1973 i la mala gestió empresarial van fer inviable el gruix del projecte constructiu. Els carrers i les places van quedar sense urbanitzar i van anar sorgint problemes amb l'aigua potable, la proximitat de l'abocador, la contaminació de les mateixes indústries, les deficients comunicacions, la manca de serveis bàsics, etc. El punt d'inflexió que va redreçar la situació va ser la lluita popular de l'any 1978. La pressió veïnal va aconseguir que el Ple Municipal assumís la urbanització del barri obrer i incoés l'expedient d'expropiació dels terrenys de la nova ciutat. A partir de 1979, amb els ajuntaments democràtics, les millores van anar arribant progressivament.
