Conjunt del Barri i Riambau
Tona
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Cal tenir en compte que el conjunt arquitectònic específicament no està catalogat com a BCIL pel POUM, però sí que ho estan cadascun dels edificis que en formen part, de manera individualitzada.
Descripció
Conjunt format per les finques del Barri, Riambau, l’església del Barri, can Postius, masia Gravat i espais públics de l'entorn com el parc urbà de les Feixetes, i l'Avinguda Riambau.
Nucli històric nascut al vessant sud-oest del Castell de Tona, aquesta ubicació li atorga singularitat. El mot barri s'ha d’entendre com a sinònim de raval, en relació a la població del pla del Castell. El conjunt va estar isolat de la resta del nucli de Tona fins als anys setanta del segle XX, fet que s’ha traduït en una entitat arquitectònica i històrica única.
Història
El poblament de l’indret del Barri es remunta al principi del segle X, quan una família va edificar una església i un mas, que esdevindria el mas del Barri. Es va situar al camí de bast que portava al Castell.
Al segle XIV, la majoria d’habitatges del lloc desapareixen a causa de la Pesta Negra. A partir del segle XVII es van originar els masos de Postius i Gravat. El conjunt es va agrupar entorn a l’església de Santa Maria del Barri (actualment santuari de Lurdes). El veïnat, dedicat a l’agricultura fins a meitat del segle XX, era envoltat de camps de conreus.
L’església de Santa Maria del Barri va esdevenir seu de la parròquia de Tona entre els anys 1724 i 1814, però aleshores el Barri no es convertiria en el centre del poble ja que la urbanització important s’estava assentant al camí ral (el camí de Tona).
L’any 1904 el culte a l’església es revitalitzaria, quan el rector Josep Planas la converteix en santuari de la Mare de Déu de Lurdes.
Algunes dades de l’evolució històrica del dos edificis que donen nom al conjunt:
El mas del Barri:
L’any 1296 el mas Barri era propietat dels Centelles: hi residia la família Barri.
El 1448 ja no depèn dels Centelles, amb el temps el cognom evoluciona de Barri a Desbarri, fet que indica una ascensió social a cavallers.
L’any 1670 el mas passa a Jaume Puig de Perafita, que moriria al setge de Barcelona de les tropes borbòniques l’11 de setembre de 1714.
El 1809 les tropes de Napoleó cremen el Barri.
El mas Riambau;
La primera casa de Riambau era coneguda amb el nom de mas Sala. Depenia de la família Altarriba de Sant Martí de Riudeperes.
A partir del segle XIV Riambau es va convertir en gran propietat.
Aquesta casa va ser reedificada cap al 1650, i el 1851 s'hi va construir el cos principal actual.
Bibliografia
El Barri (material gràfic). (Tona): Ajuntament de Tona i Diputació de Barcelona. 1 cartell.
FONT, Josep; MESTRES, Imma; PUIGFERRAT, Carles (2004). “La restauració de la torre del Castell de Tona”. Llibre de Tona
Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Tona. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya.
PADRÓS, C.; PUIGFERRAT, C. (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós
PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.
