Conjunt de la Ferreria
Tona
Ubicació
Coordenades:
Classificació
POUM. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. VI. Catàleg de béns a protegir. Ed-07. Torre Roqueta. BCIL Tipus A.
POUM. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. VI. Catàleg de béns a protegir. Ed-6 Capella de la Salut. BCIL Tipus A.
POUM. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. VI. Catàleg de béns a protegir. Co-04 Conjunt de la Ferrerria. BCIL Tipus A.
Descripció
Conjunt format per tres edificis vinculats amb l'evolució històrica del seu entorn immediat, en èpoques diferents.
En primer lloc, el mas Ferreria, amb una tipologia típica de masia de la zona, amb una lliça d'entrada, que dona a un pati central, al voltant del qual s'hi configuren diferents volums interrelacionats. Com en altres masies de la zona i de l'època, té un gran portal adovellat amb un escudet amb la data de 1562, i motius que representen l’ofici de ferrer (martell, ferradura i enclusa). La masia conserva elements que recorden els orígens de la casa, com un festejador a l’interior de la finestra o abeuradors pels animals.
Totes les parets exteriors son de pedra vista i les obertures son amb llinda que, en algun cas pren la forma d’arc conopial, amb pedra treballada. A la façana principal cal destacar la finestra ubicada a l’esquerra de l’entrada amb una inscripció a la llinda amb la data de 1791, possiblement any de reformes. La resta d’obertures presenten decoració motllurada i arc conopial.
Per altra banda, molt propera a la masia, i dins la mateixa finca, hi trobem una edificació contemporània, la Torre Roqueta, que correspon a una època posterior. Es tracta d'una torre de planta poligonal amb tres pisos i coberta de pavelló. Mostra simetria a les façanes i obertures d'arc escarser i arc agut, amb una zona enjardinada al voltant. S'observa una inscripció a la llinda de la porta principal d'entrada, amb el nom de la torre i els anys de construcció i de reforma (1916-2009).
Finalment, ubicada a ponent del mas La Ferreria, hi ha Capella de la Mare de Déu de la Salut, un edifici senzill d’una única nau, i coberta a dues aigües, amb les parets reforçades amb contraforts, entre obertures de mig punt emmarcades amb carreus de pedra. Cal destacar-ne dos elements, la porta d’accés d’arc carpanell emmarcat amb maó vist, recolzat damunt de dos capitells decorats amb motius vegetals, que descansen damunt una columneta de secció circular. I un rosetó amb formes vegetals, que permet l'entrada de llum a l’interior.
Història
Els tres elements se situen en una de les zones que ha patit més transformacions al llarg de la història de Tona, entre els segles XVI i XX.
El naixement de masies, hostals i botigues al voltant del camí ral fou un fet entre els segles XIV i XVII. Fou el cas del mas La Ferreria, que va ser una farga i un hostal, per posteriorment convertir-se en masoveria, a partir del segle XVII en endavant, quan el nou centre de Tona començava a traslladar-se a la zona del "Carrer", amb nous serveis.
A partir del segle XIX, la gran transformació urbanística del municipi amb la descoberta de les aigües mineromedicinals, la construcció de gran balnearis, com l'Ullastres i el Roqueta, en aquesta zona va propiciar un fort creixement econòmic i millores socials. Aquest fet va comportar l'aparició de grans torres residencials i d'estiueig com la Torre Roqueta, sembla que en els seus orígens relacionada amb els grans propietaris i socis dels balnearis. La Capella de la Mare de Déu de la Salut, construïda el 1925, la podrien haver promocionat les mateixes persones que estiuejaven al barri Roqueta.
Un nou urbanisme naixia, a partir de grans torres d’estiueig, d’estil modernista i noucentista, al voltant de les quals es van generar nous serveis i espais d’esbarjo i de trobada, com la Capella.
Bibliografia
AA.DD (1905) Asociación de Arquitectos de Cataluña. Anuario 1905. Barcelona B. Guitart Trulls. Pàgines 395.
GUÀRDIA i VIDAL, F. (1924) Lluís Domènech i Montaner (nota necrológica) a Anuario 1924, Asociación de Arquitectos de Cataluña. Barcelona B. Guitart Trulls. Pàgines 117.
LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (et alii) Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.
LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007) Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. Librería Montgiber. Diputació de Barcelona.
LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.
PLADEVALL, Antoni (1990). Tona, mil cent anys d'història, Col·lecció L'entorn 16, Ajuntament de Tona / Eumo, Tona, Editorial, Vic.
PUIGFERRAT I OLIVA, Carles. (2000) La febre de l’aigua. Llibre de Tona, Sant Jordi 2000. Tona. Ajuntament de Tona.
