Capella de la Mare de Déu de la Salut
Tona
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La capella de la Salut és un edifici senzill d’una única nau i capçalera semicircular, amb coberta a dues aigües. A l’exterior, les parets estan reforçades amb contraforts, entre obertures de mig punt emmarcades amb carreus de pedra.
A la façana principal hi destaquen dos elements. Un, la porta d’accés d’arc carpanell emmarcat amb maó vist, recolzat damunt de dos capitells decorats amb motius vegetals, que descansen damunt una columneta de secció circular. El segon, un rosetó amb formes vegetals que permet la llum a l’interior.
Des del 2017 la capella és de propietat municipal, i està pendent de tenir un ús cultural. L'Ajuntament va restaurar-ne la teulada i va evitar que acabés en ruïna. Hi ha un projecte de la Diputació de Barcelona per fer-ne la restauració definitiva.
Història
A partir de l’entrada en funcionament dels balnearis a Tona, entre els segles XIX i XX, es van formar els barris Roqueta i Codina. Un nou urbanisme configurat a partir de grans torres d’estiueig, d’estil modernista i noucentista, al voltant de les quals es van crear nous serveis i espais d’esbarjo com el complex de luxe del “Parque”, espais d’enjardinament i de passeig, i aquesta capella.
Segons Marc Costa i Sitjà, en el seu treball de recerca, la capella és construí l’any 1925 sota l'impuls de Fèlix Domènech i Roura (1888 - 1977) fill de Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 21 de desembre de 1850 – 27 de desembre de 1923) (COSTA, 2006). Sembla que l’obra de la capella fou promocionada per les mateixes persones que estiuejaven al barri Roqueta, i així podien anar a missa els diumenges, sense haver d'anar al poble.
Cal dir que després de la Guerra Civil, el fenomen de l’estiueig primerenc va renéixer amb gent afavorida per la nova situació, econòmica i social. La nova “colònia” estava formada per fabricants, funcionaris i botiguers i, entre altres espais, utilitzaven el de la capella per les seves misses setmanals.
El 1930, Mn. Valentí Vilaregut va obtenir el permís per celebrar-hi missa dominical des de juliol a octubre. Però Mn. Planas, el 1943, va fer cessar aquesta pràctica al·legant que anessin a la nova església parroquial. El 24 de juliol de 1944 el bisbe P. Perelló, d'acord a una instància presentada pels estiuejants, tornà a restablir-hi el culte.
Bibliografia
COSTA SITJÀ, Marc. (2006). La Torre Simon de Tona : una joia de l'arquitectura modernista. Edició Sílvia Caballeria, M. Carme Codina i Francesca Sardà. Inèdit. Treball de Recerca.
LLEOPART, Amadeu. (2006) Retalls del passat. Per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.
PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós.
PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys d’història. Eumo Editorial, Ajuntament de Tona.
