Congesta de la Casa Nova de Vallforners.
Tagamanent

    Vallès Oriental
    Pla de la Calma, Casa Nova de Vallforners.
    Emplaçament
    Ubaga de la Soleia de Vallforners, pendent sud-est.

    Coordenades:

    41.75218
    2.33374
    444608
    4622476
    Número de fitxa
    08276 - 83
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Modern
    Popular
    Segle
    XVII-XVIII
    Estat de conservació
    Regular
    Coberta de vegetació
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Pública
    Diputació de Barcelona.Rbla Catalunya, 126. 08008 Barcelona
    Autoria de la fitxa
    Anna M. Gómez

    Construcció de forma ovalada, cilíndrica excavada a la roca natural.està orientat de nord a est i fa uns 11 m de diàmetre i uns 7 m de fondària. La vegetació no deixa observar possibles restes d'element construït en el seu interior, tot i que segurament presentaria un revestiment interior i tindria una estructura construida a la part superior, per la zona de més pendent.

    Construcció de caire comercial que evidencia el comerç de la neu i les activitats econòmiques que es poden desenvolupar a alta muntanya. L'adopció d'aquest sistema econòmic s'ha de relacionar amb un moment històric concret que permetia el desenvolupament de diverses tasques complementàries dins l'ambit forestal: l'emmagatzematge de la neu i el seu posterior tractament i comercialització. La zona de la Calma va ser molt propícia per les acumulacions de neu, com ho demostra l'abundant presència d'estructures de poues i congestes per la zona de la Casa Nova de Vallforners i la Casa nova del Bellit. Aquestes estructures s'han datat als segles XVII i XVIII, moment de millora de les xarxes de comunicacions i de les relacions econòmico-socials entre les àrees de muntanya i els nuclis urbans que alhora coincideix amb un període climàtic fred i un augment significatiu de la població. Aquestes poues es troben enclavades al costat d'una fondalada suau, de cara al nord, per aguantar més el fred. Es tracta d'estructures obertes. Possiblement aquestes poues s'omplien fent boles de neu, rodolant-les per suaus depressions i tirant neu a sobre per cobrir les escletxes, podrien anar cobertes per materials periples (com ara brancam, falgueres,...) i terra. A l'estiu es tornarien a destapar i amb pics s'aniria trencant la neu (càrrega que podia ser de 125 kg.) i que es carregarien en carros i es baixarien, per ser comercialitzades.

    CRUZ, J.; SEGURA, J.M.; (1996). El comercio de la nieve. Generalitat Valenciana. València. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Recull de noms de casa i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. IPEC-Montseny (1998), n.3687. LLOBET, S. (1990). El medi i la vida en el Montseny. p. 337. LÓPEZ, J. (1992). "Els pous de neu i de glaç al Montseny" a Monografies del Montseny, 7. NUET, J.(1970). "Els pous de neu del Montseny" a Muntanya, XCIV. VIVES, E.(1983). "El glaç de Tagamanent" a Associació d'Amics i Veïns de Tagamanent, n.9.