COLOMA Avià

Berguedà
Cal Coloma, Veral de Cal Guixé, La Rovira. 08610 AVIÀ
A la zona de la Rovira, entre La Parera i la Rovira, a prop de cal Ramonet.

Coordenades:

42.07104
1.81648
402092
4658341
08011-119
Patrimoni immoble
Edifici
Contemporani
XX
1984
Dolent
Legal
BPU i ZEA. POUM Avià, DOGC 12/07/2011
2986 /Any 1983
Fàcil
Productiu
Privada
Ref. cad.: 002A00036
María del Agua Cortés Elía

La actual construcció de Coloma és una casa nova que es va construir l'any 1984 i que va substituir l'antiga construcció de la que tan sols queden restes d'alguns murs de 40 cm d'alçada i que serveixen com a marges dels camps de conreu dels entorns. L'antiga construcció va ser producte de diferents etapes constructives, era de pedra i tenia un assecador obert a les golfes. La casa actual no té cap element remarcable ja que no es conserva res de l'antiga construcció.

L'Associació de Pares de la Llar Sta. Maria de Queralt va portar a terme el projecte de Coloma per tal de proporcionar feina als nens disminuïts psíquics de la comarca un cop acabada l'etapa d'instrucció a Berga. Hi ha instal·lada una bugaderia que realitza tot el procés de rentat de roba, així com una nau per cria i engreix de conills i gallines.
La protecció és per l'entorn de la zona.

L'antiga casa de Coloma era un edifici que ja existia a l'Edat Mitjana, tot i que amb moltes reformes posteriors. L'any 1984 degut al mal estat en que es trobava la casa per abandonament, es va enderrocar i es va construir l'edificació nova per albergar una granja i un centre de rentat de roba per donar feina a disminuïts psíquics de la comarca. A l'inventari que va fer la Generalitat l'any 1983 s'indica que es documenta la casa perquè estava previst enderrocar-la en breu. Trobem documentat l'any 1338 a Guillem de Coloma d'Avià en una compra que va fer de terra del mas Grau de Coforb (Arxiu Cal Mas). Posteriorment, al 1353, trobem un document d'establiment enfitèutic d'una casa al lloc de Sallagossa a Berga, fet per Elicsena muller de Ramon de Coloma d'Avià (ACA). Al 1406 es fa referència a una vinya i una terra de Pere de Coloma alias Julio (APM). L'any 1447 es fa referència de Joan de Coloma d'Avià que va morir intestat, motiu pel qual els seus fills venen l'any 1496 el mas de Coloma, en alou del monestir de Ripoll, a Joan Mas en carta de gràcia per redimir en 20 anys (AM); essent aquesta la referència directa del mas que trobem més antiga. Al fogatge de 1553 Pere Campelans és al mas Coloma (IGLÉSIES, 1979). Durant el segle XVI a diferents fonts es fa referència del mas com a terme. Al cadastre de 1767 surt el mas Julió de Ramon Bertràn i Julió, la situació d'aquest mas correspon a Coloma. Posteriorment, a l'Amillarament de 1856 el mas era propietat de José Casals de Casserres.

CAPSADA, J. I VALL-LAMORA, R. (1990). Masies d'Avià. L'Erol, núm. 31, pàgs. 14-16. Àmbit de Recerques del Berguedà.
IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Ressò nº 5, juny 1984. "Els nous veïns". Pàg. 9.
Ressò nº 12, febrer 1987. "Coloma: un taller especial al servei dels disminuïts psíquics de la comarca". Pàg 5.
A.C.A. Batllia General, classe AB, vol. 2, Feudorum Bergae.