Col·lecció Municipal de Tona
Tona
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Aquesta col·lecció reflecteix l’evolució històrica de Tona. Posseeix troballes tan importants i singulars com l’estela ibèrica, el mil·liari romà republicà del procònsol Mani Sergi o el sepulcre de fossa neolític de la bòbila Balcells, fins arribar a les 460 peces.
Al llarg dels anys es varen anar realitzant intervencions a nivell de conservació, restauració i excavació que varen permetre engrandir la col·lecció municipal. Aquestes es varen realitzar al Pla del Castell, Vilageriu, Mont-rodon, Santuari de Lurdes, entre altres.
Actualment, l’espai dedicat a l’arqueologia municipal abraça l’ocupació des de la prehistòria recent, les èpoques ibèrica i romana, i l’antiguitat tardoromana. Posteriorment, la formació de Tona al voltant de l’església parroquial i del castell, i anys més tard el trasllat del centre del poble a la falda del turó i els primers carrers.
Hi ha 460 objectes inventariats a la col·lecció municipal, que va passar a formar part del Centre d’Interpretació a partir del 2006.
Història
La col·lecció d’arqueologia municipal s’inicia el 1916 amb el descobriment de l’estela ibèrica amb l’escena de lluita, a les terres de can Riambau. A partir d’aquell moment, s’anà completant amb les excavacions al Camp de les Lloses i el Pla del Castell, principalment. Aquest fet permeté crear un Museu Municipal que perdurà fins l’any 1972. El 2006 s’inaugurà el Centre d’Interpretació i la col·lecció hi quedà vinculada.
El parc arqueològic del Camp de les Lloses fou obert al públic l’abril de l’any 2006, juntament amb la inauguració de l’equipament museístic on s’exposen les dues col·leccions arqueològiques en dipòsit.
Cal destacar la figura de Felip Vall i Verdaguer (Tona, 26 de maig de 1916 - Vic, 5 d'agost de 2012), artista i erudit local, com un dels capdavanters, durant els anys quaranta i setanta del segle passat, de la majoria d’intervencions arqueològiques al municipi de Tona. Aquestes excavacions varen estar molt lligades a la creació del Museu de Tona i a la seva evolució cap al Centre d’Interpretació del Camp de les Lloses. El seu llegat ens ha arribat a través de l’arxiu d’arqueologia i patrimoni, documental i material (DURAN et alii: 2016, pp.58-62).
Bibliografia
DURAN, M.; MESTRES, I.; PRINCIPAL, J.(coord) (2008) Les col·leccions de l’exposició permanent del Camp de les Lloses. Tona. Ajuntament de Tona, Generalitat de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural. Fundació Caixa Catalunya.
DURAN, M.; MESTRES, I; ORDEIG, O. (2016) “El llegat arqueològic de Felip Vall a través del seu arxiu”. Llibre de Tona. Tona. Pàgines 58-62.
Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya.
