Col·lecció municipal Rubí

Vallès Occidental
08191- RUBÍ
Al nucli urbà

Coordenades:

41.49376
2.03113
419127
4594025
08184-219
Patrimoni moble
Col·lecció
Contemporani
Regular
Inexistent
Fàcil
Simbòlic
Pública
Ajuntament de Rubí, Pça. Pere Aguilera, 1, 08191-RUBÍ
Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA

EDIFICI SEU DE L'AJUNTAMEN. A les escales s'exposen objectes d'aquesta col·lecció: un domàs elaborat l'any 1979 i els bastons de comandament utilitzats a Rubí pels batlles des del 1940 fins el 1979. ESTATUÀRIA PÚBLICA. Part de les estàtues que es troben al carrer són de propietat municipal o han estat regalades a la institució qui en fa el manteniment, com puguin ser MONUMENT A LES VÍCTIMES DE LA RIERADA, MONUMENT A CLAVÉ o TRULL DE LA CÀMARA AGRÀRIA, amb fitxa pròpia o bé altres com els que es citen a continuació: MONUMENT AL MIL·LENARI, / MONUMENT "CANTARS". Escultura d'acer inoxidable situada a la Plaça d'Antonio Machado creada per Ferran Soriano.. Dimensions: 170 x 200 x 85 cm. Representa la simplificació figurativa del cos d'una dona del qual surt una lluna creixent. / MONUMENT AL CINQÜENTENARI DEL FOMENT DE LA SARDANA. Les primeres notícies documentades sobre sardanes a Rubí daten de finals del segle XVI. A Rubí es ballaven a la plaça de l'església i la referència documental ve de la diada de Sant Genis d'agost de 1587. Els balls eren esdeveniments prou importants i, com a tales, abans de començar, havien de rebre el vist-i-plau del batlle, el qual tenia entre les seves tasques el fer crides per a ballar sardanes. Existia un "majoral" i una "majorala" que dirigien la dansa. Aquests càrrecs pertanyien als administradors de Sant Sebastià. Hi havia diverses manifestacions on es ballaven sardanes a més d'altres balls (BENCOMO, 1996). L'any 1977 fou desmantellat el cementiri de la carretera de Terrassa i l'espai resultant es va convertir en la plaça de la Sardana. La primera urbanització es va fer amb aquest monument al cinqüentenari de l'entitat del Foment de la Sardana, a més d'una tribuna per a la cobla i un enrajolat circular per a l'anella sardanista, a més d'arbres i altres elements urbans que completen el conjunt d'aquesta plaça (TURU et alií, 2000). OBJECTES DE LA COL·LECCIÓ DELS BOMBERS. Es conserven estris propis de l'ofici datables en la primera meitat del segle XX: una farmaciola portàtil de cuir complerta, un extintor, cascs i altres estris a l'edifici de la central actual. Una bomba manual (tal vegada del segle XIX), un cotxe i un camió de bombers (els quals seran custodiats per l'Associació d'Automòbils Antics de Rubí). Un altre apartat el constitueixen les col·leccions dipositades a EL CASTELL - ECOMUSEU URBÀ, ja que la institució és de titularitat municipal, però que no s'engloben aquí, (encara que formin part del patrimoni municipal) ja que estan subjectes a allò que diu la Llei de Museus.

BENCOMO I MORA, Carme. (1996) "Rubí a l'Edat Moderna: una síntesi general", Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 40, p. 325-339. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) Rubí a vista de "Rossinyol", Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll. Rotimprès.