Col·lecció d'elements de culte de Santa Maria d'Olvan
Olvan

    Berguedà
    Nucli d'Olvan
    Emplaçament
    Plaça de l'Església d'Olvan

    Coordenades:

    42.05728
    1.90526
    409417
    4656716
    Número de fitxa
    08144 - 41
    Patrimoni moble
    Tipologia
    Col·lecció
    Contemporani
    Segle
    XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Restringit
    Religiós
    Titularitat
    Privada accessible
    Bisbat de Solsona, parròquia d'Olvan (Església parroquial d'Olvan, 8611-Olvan)
    Autoria de la fitxa
    Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R.
    Sara Simon Vilardaga

    Conjunt d'orfebreria religiosa de l'església parroquial de Santa Maria Assumpta d'Olvan, format per dos reliquiaris, un de Sant Sebastià -patró del poble- i l'altre de Sant Isidre - patró dels pagesos-, una custòdia i una Veracreu que es conserven a la sagristia. També el sagrari, un salpasser i un encenser i la seva naveta

    Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021.

    La primera església d'Olvan va ser consagrada l'any 899 pel bisbe Nantigís de la Seu d'Urgell i se li donà el caràcter parroquial que manté fins avui. A finals del s. XIII o principis del XIV es desenvolupar un petit nucli urbà a redós de la sagrera de Santa Maria que donà lloc a l'actual poble d'Olvan. Situada dins els dominis de la baronia de la Portella, l'any 1285 els senyors de la Portella cediren el delme de l'església d'Olvan al monestir de Sant Pere de la Portella. Al s. XVIII, i més concretament l'any 1786, l'edifici romànic fou substituït per un de nou que, tot i que fou incendiat durant la Guerra Civil (1936), es conserva en l'actualitat al bell mig del nucli d'Olvan. Com que els objectes d'orfebreria de l'església, probablement obres del s. XVII i XVIII, foren saquejats i perduts durant la Guerra Civil, després del conflicte va caldre reposar de nou les peces per tal de poder celebrar els oficis religiosos. Tot i que aquestes peces -custodia, reliquiaris i veracreu- només es feien servir en festes religioses assenyalades van ser, d'entre tots, els que van merèixer un treball més acurat. Amb tot són peces molt comuns, daurades i que reprodueixen models generalitzats, propis de la penúria de la postguerra.