Santa Maria d'Olvan
Olvan
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Església parroquial dedicada a la Mare de Déu. És un edifici d'una nau central flanquejada per dues de laterals, més reduïdes en amplada i alçada; la nau central és coberta amb volta de canó enguixada i pintada, i rematada per un presbiteri quadrat, a la dreta del qual hi ha la sagristia i a l'esquerra una capella dedicada al Santíssim Sagrament. La façana, orientada a migdia, actualment és de pedra vista; en una data imprecisa, probablement arran de la col·locació de la imatge de la Mare de Déu a l'altar major es van fer obres d'embelliment de l'edifici i s'optà per treure l'arrebossat original de la façana i deixar la pedra vista, ja que les esglésies barroques acostumaven a estar arrebossades i pintades. La porta d'accés és de llinda plana de pedra, coronada amb un frontó trencat per una fornícula amb la imatge de la Mare de Déu. Sobre la porta un gran òcul il·lumina l'interior de la nau. A llevant de l'església s'alça el campanar de planta quadrada; és coronat per una balustrada i té finestres a quatre vents. Segueix el model dels campanars característics de finals del s. XVII i de bona part del s. XVIII construïts arreu de Catalunya que generalitzà fra Josep de la Concepció (Valls 1626-Nules 1690) i que al Berguedà té altres exemples com Santa Maria de Gargallà, Sta. Maria de Borredà, etc. A l'angle nord-oest de l'església hi ha restes de carreus que podrien correspondre a l'edifici medieval.
Arran de l'incendi de l'església durant la Guerra Civil (1936) es va perdre bona part dels objectes litúrgics i el conjunt de retaules barrocs: el major, dedicat a la Mare de Déu de l'Assumpta (obra de Carles Morató, 1747), el de la Mare de Déu del Roser, el de Sant Sebastià, el de Sant Antoni i el de Sant Isidre. El 14 de juliol de 1996 el bisbe de Solsona Antoni Deig va beneir la nova campana de l'església feta per la foneria Barberí d'Olot i la seva fitxa tècnica és: nom: Santa Maria d'Olvan; pes: 350 quilos, diàmetre: 82 cm; material: 80% coure i 20 % estany; nota musical: La.
Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020.
Història
La primera església del castell d'Olvan va ser consagrada l'any 899 pel bisbe Nantígís de la Seu d'Urgell i se li donà el caràcter parroquial que manté fins avui. Des d'aquella data fins a finals del s. XIV es desenvolupà un important nucli urbà a redós de la sagrera de Santa Maria que donà lloc a l'actual poble d'Olvan. Situada dins els dominis de la baronia de la Portella, l'any 1285 els senyors d'aquesta baronia cediren el delme de l'església d'Olvan al monestir de Sant Pere de la Portella. Al s. XVIII, i més concretament l'any 1786, l'edifici romànic fou substituït per un de nou que, tot i que fou incendiat durant la Guerra Civil (1936), es conserva en l'actualitat al bell mig del nucli d'Olvan.
Bibliografia
Catalunya Romànica (1985): Santa Maria d'Olvan, p. 61. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (1994), Barcelona 133. SANTAMARIA, J. (1986). Memòries del monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu abaciat i baronia.