Col·lecció arqueològica de Capolat al Museu Comarcal de Berga
Capolat
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El museu de Berga conserva un conjunt d'objectes arqueològics procedents de diferents jaciments de Capolat.
Per un costat trobem els elements arqueològics de les excavacions del Santuari de la Marededéu dels Tossals. Entre aquests hi trobem quatre nanses de tipologies diferents i cronologies que van del segle XIII al
XVII; dos fragments informes de plats, un de vas i un de bol de ceràmica esmaltada del segle XVII; un fragment d'una tapa i un conjunt de fragments d'olles de ceràmica grisa medieval dels forns de Casampons (s. XIII). També s'hi conserva un conjunt de monedes: un òbol de Barcelona del segle XIV, un diner de Vic del segle XVI, un diner de Barcelona del segle XIII, tres quartos de Barcelona del segle
XIX; un cuartillo resellado del segle XVII; un diner de Barcelona del segle XVII, 8 maravedisos de Segòvia del segle XVIII, un ardit de Barcelona del segle XVII, un diner de Barcelona del segle XVII, una moneda en mal estat difícil d'identificar, i un ardit de Barcelona del segle XVIII, en mal estat. Altres objectes metàl·lics són una medalla de bronze del segle XIX, un crucifix de rosari de bronze del segle XIX, un
crucifix pectoral de bronze del segle XIX, una clau de ferro forjat del segle XVII-XVIII, un fragment de batall de campaneta del segle XVII-XVIII i una sivella de bronze del segle XVII-XVIII.
De la balma del Salt de Sallent es conserva un fragment informe d'un vas de ceràmica llisa de color negre brunyida feta a mà, datat de l'Edat del Ferro.
De l'abric de Roc Codós es conserva un gratador de sílex de cronologia indeterminada.
De la Balma de Torneula es conserva un conjunt de fragments informes, vores i nanses de diferents tipologies pertanyents a vasos del bronze final-Ferro I (s. VII-VI aC). Alguns d'ells presenten decoració
(línies paral·leles ondulants, cordons, impressions digitals i unglades, espatulades, acanalades). També hi ha una dent de falç i dos gratadors de sílex tallat de la mateixa cronologia.
Del Jaciment de la Cova de Roca Terçana hi ha tres fragments d'un vas de ceràmica marró amb decoració de mugrons, amb una cronologia de Bronze mitjà-final.
De la balma del Portet s'hi conserven fragments de diferents vasos de ceràmica amb una cronologia de Bronze mitjà-final. Alguns d'ells tenen decoració d'unglades.
Dels Forats de ca l'Alèn s'hi conserva un fragment de molí fet de granet rosa amb una cara plana i polida. La cronologia és indeterminada.
Del Serrat de les Tombes hi ha un vas troncocònic amb base plana i boca oberta i ovalada, reconstruït procedent de la tomba 1; tres puntes de fletxa i un ganivet de sílex; dos punxons d'os; i dues denes de
cal·laïta.
Història
Alguns dels elements conservats al museu es van trobar en superfície quan es va fer l'Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat el 2004. Aquest és el cas del molí dels Forats de ca l'Alèn, de la Balma del Salt de Sallent, de l'abric de Roc Codós.
Els del Santuari dels Tossals van ser descoberts durant les excavacions arqueològiques del 2006 i 2007.
Els de la Balma de Torneula i de Roca Terçana van ser recollits pel Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berta el 1975.
Els objectes del Serrat de les Tombes procedeixen de l'excavació de la tomba 1 que es va fer l'any 2004.
Bibliografia
BOTET I SISÓ, J. (1908-1911) Les monedes catalanes. 3 vols. Barcelona. Núm. 171.
CRUSAFONT, M. (1982) Numismàtica de la Corona Catalano-Aragonesa medieval (785-1516). Madrid. Núm. 155.
CASCANTE P.; SIMON, S. (2006) Informe de la intervenció arqueològica realitzada al Santuari de la Marededeu dels Tossals. Capolat. Societat d'Arqueologia del Berguedà. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Servei d'Arqueologia.
CLÚA, M. Informe: Classificació de les monedes procedents de les excavacions arqueològiques al Santuari
dels Tossals (Capolat). Gabinet Numismàtic de Catalunya. Museu Nacional d'Art de Catalunya. Agost de
2007.
FARGUELL, Josep (2004). Informe de l'excavació de la cista de Capolat. Inèdit. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya.
SÁNCHEZ E. (1990). "Del Bronze Final a l'Edat del Ferro". DD.AA., El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat. Àmbit de Recerques del Berguedà, núm. 4. Berga. P. 186-187.
SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit
