Clot dels Morts - II
Montmajor

    Berguedà
    Gargallà
    Emplaçament
    A 10 m de camí que baixa del mas Fígols a la riera de l'Hospital, 600 m al nordest del mas Fígols.

    Coordenades:

    41.96965
    1.72198
    394106
    4647196
    Número de fitxa
    08132 - 77
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Edats dels Metalls
    Estat de conservació
    Regular
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Carta Arqueològica de Catalunya, nº 6448, any 1991
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 008A00084
    Autoria de la fitxa
    Cortés Elía, Mª del Agua

    Lloc d'enterrament d'inhumació col·lectiu tipus dolmen. Sepulcre megalític que forma part del conjunt de sepulcres localitzats a la Serra de Gargallà. Està situat a uns 60 metres del Clot dels Morts I, i al marge esquerre del camí, envoltat de boixos. Es tracta d'un monument megalític dubtós tant per la seva estructura com per la seva migradesa arqueològica. Té una cambra rectangular de 2,20 x 2,30 metres construïda aprofitant una gran pedra o codina natural plana de gres que aflora del terra. Té dues lloses laterals a la banda esquerra i dues llosetes de capçalera, a penes clavades al sòl. No es constata cap estructura tumular a part de les terres del marge. Tipològicament es pot incloure en el grup que Mossèn Serra i Vilaró anomenà hemidolmens.

    Un indicador mostra el lloc on es troben els dos sepulcres: Clot dels Morts I i II. La identificació és difícil ja que es troba ple d'herbes i envoltat de pedres. El material extret està dipositat al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.

    Va ser excavat l'any 1982 pels arqueòlegs Josep Castany i Lluis Guerrero en campanyes promogudes pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; els treballs científics formaren part dels programens d'investigació de l'Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Es van excavar els 15 cm de sediment de la cambra, que van proporcionar un fragment de fons d'un vas fet a mà i tres peces dentàries que pertanyien a dos individus adults. Aquest material també podia provenir d'un dipòsit al·luvial, o d'una utilització secundària molt tardana. Tot i així, els arqueòlegs creuen que és possible que es tracti d'una sepultura simple i pobre que aprofita el recer de la roca natural. L'equip d'arqueòlegs no va creure oportú restaurar o consolidar el monument.

    CASTANY, J. i altres (1990). El Berguedà, de la prehistòria a la antiguitat. Llibres de l'Àmbit nº 4. Àmbit de Recerques del Berguedà. CASTANY, J. (1987). "Noves aportacions al megalitisme de l'interior de Catalunya". A Cota Zero: revista d'arqueologia i Ciència, núm. 3, p. 69-75. CASTANY, J. (1988). Els sepulcres de Gargallà (Montmajor-Berguedà) i el fenomen megalític de l'Edat dels Metalls a la conca del riu Cardener. Revista Cardener.