Conjunt ceràmic de setze peces policromades que representa una visió de Caldes d'Estrac del segle XVII o XVIII, que fa referència a l'episodi llegendari de l'intent de robatori de la imatge de la Mare de Déu del Remei per part de pirates sarraïns que atacaren la vila a la recerca d'esclaus i riqueses. Basat en un dibuix d'Antoni Graupera de l'any 1940, la peça és obra del ceramista Gelabert, i s'encarregà de la seva restauració Bartomeu Roig. El conjunt ceràmic es presenta en forma d'arc de mig punt. A l'extrem inferior de la dreta hi ha un text que diu així: El poble de Caldes d'Estrac després de la invasió dels moros: Apenas després tornà de Caldes al lloch la gent a la imatge col·locà en son altar felisment. El paisatge ens mostra alguns elements destacats de la vila, com la façana marítima amb un parell de vaixells de vela, la riera que creua tota la població, una torre al nucli urbà que probablement sigui la de Can Busquets (protagonistes també de les llegendes de Caldes). No es distingeix amb claredat l'església, però sembla que l'acompanyi el campanar, la qual cosa seria un anacronisme, perquè el campanar no va ser bastit fins a mitjan segle XIX. I en segon terme cal destacar el Turó de Caldes, a l'esquerra, i el Puig Castellar amb la Torre dels Encantats, al capdamunt, a la dreta. Per damunt del dibuix, com mirant-s'ho des del cel, podem veure una imatge de la Mare de Déu del Remei, amb la literatura Caldes d'Estrac, acompanyada d'uns àngels i uns bous, que recorden la llegenda de la seva troballa.
