Central hidroelèctrica de la Ribera

Sant Mateu de Bages

L'any 1874 Josep Ribera Vila, amo del mas de la Ribera de Coaner, va vendre a l'enginyer barceloní Jaume de Castro i Vernet un tros de terra en aquest indret per construir-hi una fàbrica. El 1879, un cop obtinguda la concessió d'aigües, la venda es va fer efectiva. En aquell moment les obres estaven força avançades i sembla que es preveia complementar la fàbrica amb una colònia. Jaume de Castro fou un personatge important del món industrial, i va tenir un paper destacat en la posada en funcionament de la Espanya Industrial. Va morir el 1904, i en aquell moment o abans la fàbrica de la Ribera va passar a mans de Josep Buhigas Tamareu, pertanyent a una família que tenia una fàbrica de tints a Barcelona. Aquest va vendre les instal·lacions a Pere Álvarez Gonzalvo per explotar només la central elèctrica. Pere Álvarez era també polític i fou diputat a Corts pel partit demòcrata autonomista. La fàbrica de la Ribera, però, no va arribar a funcionar mai, ja que l'octubre de 1907 la forta riuada que va causar importants perjudicis a totes les indústries instal·lades a les ribes del Cardener va malmetre també la fàbrica de la Ribera. Tot i això, sembla que es va intentar arranjar-la, però al cap de pocs dies una nova riuada la va tornar a destruir, i llavors es va decidir vendre la maquinària i aprofitar només la turbina per funcionar com a central elèctrica.
La turbina també va quedar afectada per la inundació i es decidí situar-la a un nivell més alt. Des del seu origen la turbina era del tipus Francis (marca Siemens). L'iniciador Álvarez va cedir la central hidroelèctrica als fabricants Abadal, amb línia directa de corrent fins a la fàbrica que l'esmentat industrial explotava a Súria. L'any 1923 passà a la fàbrica de Palà de Torroella, situada uns dos km aigües amunt del Cardener. Aquesta fàbrica havia començat a funcionar l'any 1877 i donà origen a una colònia, també coneguda com a Palà Vell. Tenia un salt d'aigua aprofitat d'un antic molí fariner que li donava una força motriu de 170 CV, i el 1897 ja hi vivien 70 famílies. L'impulsor era Joan Palà Valls, propietari del mas Palà i advocat, el qual morí l'any 1918. En els anys vint i trenta la colònia experimenta una important expansió. El successor de Joan Palà Valls va ser Joan Palà Claret (1876-1960), ajudat pel seu germà Francesc. Quan l'any 1923 els Palà van comprar l'aprofitament hidràulic de la Ribera van ampliar-ne el seu potencial amb la instal·lació d'una segona turbina, d'un model igual a l'anterior però de diferent potència. Dos anys després van construir una altra central hidroelèctrica a la Coromina. D'aquesta manera la fàbrica de la colònia Palà de Torroella aconseguia la concessió dels dos terços del cabal fluvial i reforçava substancialment la potència de la fàbrica. L'any 1932 l'empresa de Palà es va transformar en la societat anònima Industrias Palà S.A.
La construcció de l'edifici nou de la central pot ser de la dècada de 1920 o 1930. També en aquest anys es van construir els habitatges destinats a l'encarregat de la central, que en un principi va ser un tal Sibila, de Palà Vell. Entorn de 1940 l'empresa de la colònia Valls o Palà Nou (que havia sorgit l'any 1903 a causa d'unes desavinences entre els fundadors de Palà Vell) va adquirir la central de la Ribera. Poc després entrà com a responsable de la central Josep Franch i s'establí amb la seva família a viure en els habitatges adjacents. Més endavant el va substituir en el càrrec la seva filla, M. Dolors Franch. Pels volts de 1990 l'empresa de la colònia Valls va fer suspensió de pagaments i els anys següents la central de la Ribera, així com la que també hi havia a Palà Nou, van ser subhastades. Les va adquirir l'empresa OPICE, de Granollers. M. Dolors Franch s'encarregà de la gestió de la central fins a la seva jubilació, l'any 2016. Posteriorment la central es va automatitzar totalment. Fins llavors encara funcionava de manera bàsicament manual, tot i que amb alguns automatismes introduïts els anys 1980.