Cementiri Municipal
Santa Coloma de Cervelló

    Baix Llobregat
    Camí del Bosc del Cementiri
    Emplaçament
    Entre l'avinguda de Santa Coloma i l'avinguda dels Països Catalans
    45

    Coordenades:

    41.36896
    2.02137
    418156
    4580178
    Número de fitxa
    08244 - 71
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Conjunt arquitectònic
    Contemporani
    Segle
    XIX
    Any
    1893
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Física
    Accés
    Fàcil
    Altres
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló
    Autoria de la fitxa
    Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)

    El cementiri, de planta rectangular, està delimitat en tot el seu perímetre per un mur de tanca. Al costat est s'hi obre la porta d'accés, una portalada amb un arc de mig punt de carreus de pedra coronada amb una creu. A la porta de forja hi ha la data 1894.
    Dins el cementiri hi ha tres tipus d'enterrament: nínxols, tombes i panteons.
    Els nínxols s'adossen als murs perimetrals est, sud i oest, i assoleixen una alçada de tres i quatre pisos. A la zona més antiga (sud) els nínxols tenen tres pisos i estan construïts amb maó vist i coronats amb capcers triangulars esglaonats.
    A la part central del recinte, en una zona enjardinada, hi ha localitzades les tombes, entre les que destaca la de la família Suñer-Ribot.
    Un camí perpendicular al principal delimita la zona, on hi ha dos panteons (famílies Castany i Balmes). Al sector nord, entre les dues ampliacions modernes, hi ha un tercer panteó, on està enterrat el torero Ricardo Torres "Bombita".
    Al creuament dels camins interiors hi ha una creu de grans dimensions revestida amb petites pedres.

    L'antic cementiri parroquial es trobava al costat sud de l'església de Santa Coloma. A finals del segle XIX, fruit de les limitacions d'espai i les noves consideracions en matèria de salubritat van impulsar-ne el trasllat a l'exterior de la població.

    El 28 d'octubre de 1889, l'Ajuntament de Santa Coloma va comprar per 590 pessetes un terreny boscós d'aproximadament 21 àrees, en el paratge dit Can Busquets, a la muntanya de Sant Antoni. No obstant, el mes de juny de 1893 es va decidir canviar d'emplaçament, i es va adquirir per 500 pessetes un terreny de la finca denominada la Rutlla. El mes d'agost de 1984 s'iniciaren les obres, que en un principi partien d'un plànol en el qual els nínxols s'havien de disposar en semicercle, tallats per tres camins radials que confluïen a la porta. Finalment, es va optar per la solució visible avui dia, tot i que la construcció tant del mur perimetral com dels nínxols fou gradual.

    Els panteons mereixen un punt i apart per la significació històrica i/o popular de les persones enterrades. El panteó de "Dorotea Ribot y Formosa Suñer. José Suñer Puigjaner 1887" correspon als propietaris de la masia Can Ribot, d'especial significació a l'hora de facilitar l'abastiment d'aigua corrent a la població. A l'extrem nord hi ha la capella-panteó denominada popularment, del "Bombita", sobrenom del torero Ricardo Torres Reina (Tomares, 1879-Sevilla, 1936). El torero hi descansa juntament amb la seva esposa, Maria Concepció Regordosa Jover (filla de l'empresari tèxtil Romà Regordosa Soldevila i Hortènsia Jover Cucurny), la seva sogra i el seu cunyat.

    Durant la Guerra Civil Espanyola es va destruir la creu del cementiri, i el dia 28 de maig de 1939 es va reposar i va ser beneïda.

    MONJAS MANSO, L. (1995): Santa Coloma de Cervelló a l'Alta Edat Mitjana. Plecslocals d'Història, 2. Santa Coloma de Cervelló: Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló.
    PADRÓ, J.; RIQUELME, J. (2002): Santa Coloma de Cervelló. Valls: Edicions Cossetània.

    V.A. (2011): Inventari de masies i elements singulars del municipi de Santa Coloma de Cervelló. SPAL, Diputació de Barcelona.