Cementiri
Copons
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Recinte de planta rectangular format per tres volums aïllats i una tanca de pedra que delimita l'espai respecte l'exterior. La façana principal està orientada a migdia i presenta un gran portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats. A la dovella clau hi ha la següent inscripció: "AÑO 1889 RIP". El portal està rematat per un plafó de perfil ondulat que compta amb un guardapols bastit amb maons i està coronat per una creu llatina de ferro. Al interior, l'espai s'organitza mitjançant dos carrers pavimentats disposats en àngle recte i delimitats pels volums que alberguen els nínxols. Aquests són de planta rectangular, amb les cobertes de teula àrab d'una i dues vessants i estan organitzats en quatre registres diferenciats de nínxols. Els nínxols presenten una obertura d'arc rebaixat i estan numerats. En el volum interior, situat an paral·lel a la façana principal, destaca la capella. És de planta rectangular i està coberta per una volta rebaixada arrebossada i pintada. Inclou un petit altaret d'obra, arrebossat i pintat també. La porta d'accés a la capella és d'arc apuntat amb l'any 1942 gravat al centre, i decorat amb una triple motllura rectilínia superior damunt la que s'assenta una creu llatina. Els brancals estan bastits amb carreus de pedra disposats a mode de pinacles. El portal està coronat per un timpà semicircular coronat per un guardapols fet de maons. La cantonada nord-oest del recinte no està ni pavimentada ni edificada. Hi ha uns quants xiprers i dues inhumacions efectuades al subsòl. El recinte presenta els paraments exteriors arrebossats i pintats de color groc. Al interior, els nínxols estan arrebossats i emblanquinats. En el subsòl, sota el volum que alberga els nínxols de la banda de migdia, hi ha les osseres antigues.
Història
L'antic cementiri o fossar de Copons estava situat al voltant de l'església parroquial de Santa Maria, dins del nucli urbà. Havia estat objecte de diverses reformes al llarg del temps fins que l'any 1889 fou exhumat. El nou cementiri s'establí damunt del barri de la Roquera i, inicialment, depenia de la parròquia de Santa Maria, tot i que posteriorment passà a mans municipals.
Bibliografia
RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). "Copons". A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 362. RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit].